Gràcies, gràcies, gràcies

SRA. DIRECTORA: 

Qui em podria haver dit a mi el passat 8 d’octubre, quan em van escollir president de l’associació TEA Ponent, que coneixeria gent tan maca? A les nostres terres hi ha molt bona gent, lluitadora i incansable. L’organització de la Myriam i la Neus, el rigor de la Belem, la capacitat de treball del Jaume, el bon humor del Jordi, els coneixements de la Ludi i del Javi, la il·lusió de l’Ester i la Mireia, la disposició de la Mercè, la Cristina, la Susanna, la Judit... Han passat dos mesos i han fet una gran feina. Totes aquestes persones formen part de famílies amb membres autistes. Fa només tres mesos eren per a mi unes desconegudes. Ara treballen plegades. Les podreu conèixer al febrer: preparen un cicle de xerrades. La temàtica? Entendre i connectar amb aquest 1 per cent de la població que és autista. Per part meva, no puc sinó donar-los les gràcies, perquè sé que, gràcies a elles, el meu fill, que ara té 4 anys, viurà en una terra molt més amable.