Un conte de Nadal

SRA. DIRECTORA:

Són les 11 de la nit, i tot just estan acabant el sopar de la nit de Nadal. El Joan, de 64 anys, es nota unes palpitacions. Fa un parell de mesos que de tant en tant en té, però amb uns exercicis de respiració desapareixen. Es posa nerviós. Aquest cop no passen. Ahir va anar al seu metge de família i li van fer un electrocardiograma que era normal. Un cop han marxat els fills diu a la seva dona Maria que no es troba bé, miren la pressió i la màquina els alerta d’un pols irregular. Decideixen apropar-se al CUAP de Prat de la Riba. Allà tot i ser les 12 de la nit, troba un equip de professionals que l’atenen de seguida. Detecten una fibril·lació auricular. Una arrítmia molt freqüent li diuen, però que cal traslladar-lo a l’hospital per intentar corregir-ho i monitoritzar-ho. La metgessa i la infermera no han marxat en cap moment. En 10 minuts, una ambulància arriba per portar-lo a l’hospital. Els tècnics són amables i estan contents. En un tres i no res arriben a l’hospital. Allà ningú diria que és Nadal. Hi ha gent i activitat. A l’arribada, les infermeres de triatge saben que ve derivat del CUAP. De seguida el passen a un box i un resident li explica de nou què li passa. Li fan una analítica i, com que ha sopat a les 21.30, cal esperar unes hores en dejú. Li posen una medicació per la vena. La infermera i l’auxiliar van passant per preguntar-li com està. La Maria parla amb els fills. No saben si demà podran fer el dinar. Es fa llarga l’espera.

La medicació no ha estat efectiva i a les 6 del matí el traslladen a la sala de reanimació. L’última imatge que veu és un missatge a la paret desitjant Bon Nadal i fotografies dels professionals quan eren petits. “Quin Nadal!”, pensa el Joan mentre es tanca la porta d’una sala plena de màquines. Multitud de professionals vestits de color bordeus l’envolten. Li expliquen que s’adormirà i que si tot va bé al despertar-se estarà solucionat. Mentre s’adorm pensa en les festes, la seva dona, els fills… i com en unes hores la vida canvia de forma inesperada. Al cap d’uns minuts es desperta atabalat. Segueix a la mateixa sala, li parlen unes veus. Somriuen. Li expliquen que ha anat bé i que només ha requerit una descàrrega. Torna al box i hi troba la Maria contenta. Són les 7 del matí i el deixen monitoritzat una estona.

A les 8 del matí, arriba un altre torn. Tothom es desitja bon Nadal. Transmeten alegria a pesar que no estan a casa seva, i que passaran aquell dia a la feina, sense els seus familiars. El metge li explica que a partir d’ara caldrà fer un estudi amb el seu metge de família i que haurà de prendre una medicació per sempre per prevenir complicacions. El Joan pot tornar a casa. Li donen esmorzar. Està content i agraït. Esperen el fill gran que els ve a buscar. Tot just comença el dia de Nadal, i la seva vida segueix igual, perquè cada dia i cada nit de l’any, hi ha professionals que treballen per intentar que els ensurts siguin ensurts, i recordem que la vida pot canviar en un instant, també el dia de Nadal.

Moltes gràcies a tots els professionals que durant aquests dies estan treballant nit i dia als diferents dispositius i equipaments d’Urgències.

Cuidem-los. Bones festes!