Un pessebre vivent a Reto
SRA. DIRECTORA:
S’esgoten els últims dies de festes i, amb la mateixa rapidesa amb què tothom intenta consumir els últims talls de torrons, ens apressem també a fer desaparèixer tot allò que fa olor de Nadal. Diu la tradició que un dels referents més emblemàtics del simbolisme nadalenc, el pessebre, no s’hauria de treure fins al dia de la Candelera, el 2 de febrer. Confesso que poques vegades he aplicat aquesta recomanació i que el meu pessebre, amb els anys, s’ha anat empetitint. Enguany, però, he gaudit del plaer de visitar un gran (per dimensió i resultat) pessebre: el de l’associació Reto, visitable, amb cita programada, encara durant el mes de gener. Descobert per un bon amic, i situat a la Partida de Balàfia en un lloc poc transitat, la passejada pel pessebre de la mà de la seva ànima, l’Eduard, et permet condensar moltes sensacions.
La primera, sens dubte, és l’admiració per un treball minuciós que basteix diversos escenaris del Nou Testament amb una combinació harmònica de llums, de textures, de figures delicades, d’efectes visuals i sonors i, sobretot, d’un sentiment amarat de tenacitat discreta. La mateixa discreció i humilitat amb què l’Eduard explica que tot l’any pensa en anar recollint peces per al pessebre que comença a construir físicament a partir de setembre. La segona sensació que hom experimenta és que, més enllà de les creences que hom pugui tenir, els retrats d’escenes bíbliques permeten sovint establir una metàfora de la trajectòria personal de cadascú de nosaltres i dels reptes que, com l’Eduard de forma admirable, intentem assolir d’una manera satisfactòria a la nostra vida. I és aquest contingut emocional i humà el que et transporta també als pessebres de Nadal que potser un dia feies i ara has deixat de fer, però que evocar-los et fa sentir bé.
El pessebre de l’associació Reto no és un pessebre amb figures humanes, però sí que és un pessebre vivent. Ho és perquè la persona que el crea cada any l’omple de vida, en cada un dels racons que construeix, amb detalls que et fan aguditzar la mirada, i perquè qui el visita reviu l’essència de les coses importants, com ho eren els pessebres d’infantesa. Moltes gràcies, Eduard, per la teva feina i pel que significa.
