La cara oculta d’Abacus de Lleida
Sra. Directora: La cooperativa Abacus té un establiment a Lleida. La seua ubicació és àmpliament coneguda per la major part dels lectors. No obstant, el que no gaires lectors coneixen és la ubicació on es troba l’altre accés per entrar al recinte d’Abacus a Lleida. Concretament, al carrer Pere de Coma (des del carrer del Bisbe). En aquest lloc, des de fa més de mig any, s’emeten sorolls per part de màquines de climatització d’Abacus cap a l’exterior de forma constant.
Abacus ha estat advertida de tals fets, però les molèsties se succeeixen cada dia (fins i tot en dies festius). A tall d’exemple, l’1 de gener el so estrepitós es va produir durant tot el dia. Hom pot pensar: “Bé, no és per a tant. Sorolls n’hi ha a tot arreu.” Però és un argument fal·laç, des del moment en què hom no té el deure jurídic de suportar el que l’ordenament jurídic no li imposi. I la normativa que regula la temàtica sobre el soroll, encara que sigui heterogènia pels actors que la regulen, ha de ser acatada pel conjunt de la ciutadania, alhora que protegida pels poders públics.
La mitigació de la contaminació acústica ha de ser un element molt a tenir en compte, sobretot a les ciutats, on es concentren un fotimer de focus sonors. L’agenda 2030 operarà seriosament en aquest sentit.
Per acabar-ho d’adobar, l’àrea on Abacus emet tals sorolls està ubicada en una zona de sensibilitat acústica alta, segons el Mapa de Capacitat Acústica de Lleida. Però tot el que exposo no pretenc que sigui un element merament perceptiu, susceptible de ser rebatut en una carta de resposta per part d’algun responsable d’Abacus.
El so emès a l’espai públic és objectivable. Simplement, per comprovar tals molèsties continuades, qualsevol lector només s’ha d’atansar a la rampa que dona accés a aquesta entrada del local d’Abacus. No obstant, qui ho intenti, segurament tindrà dificultats per accedir-hi, ja que es trobarà l’obstacle d’un o diversos vehicles estacionats en aquest lloc, en un espai demanial no habilitat per estacionar-hi –al marge que sigui d’ús privatiu o d’aprofitament especial–.
Endevinin a qui deuen pertànyer els esmentats vehicles... Així doncs, en un mateix lloc es produeixen sorolls contínuament i es fa un ús presumptament abusiu de la via pública. Per cert, l’Ajuntament de Lleida és coneixedor d’aquests dos fets. Esperem. Per tant, cada vegada que comprin a l’establiment d’Abacus de Lleida –tan net i diàfan– sàpiguen que a les seues instal·lacions hi ha una cara oculta... que ja no ho és tant.
