No és cap broma o zona de caça
SRA. DIRECTORA:
Dimecres passat arribo a Lleida amb la intencionalitat d’anar al campus del Rectorat a rambla Aragó per assistir a una conferència dins l’Aula Universitària. Arribo amb el meu cotxe a les 17.30 h amb l’esperança de trobar un petit forat per aparcar. Tot ple, voltes i voltes sense parar per veure si algú deixa un espai buit i la sort m’acompanya i soc el primer a veure el forat i poder-m’hi embotir. Res de res, voltes i més voltes i moments d’espera, alguns han marxat, però som uns quants que empaitem la llebre i n’hi ha que són més ràpids i bons caçadors. Total, a les 17.55 abandono el pàrquing i vaig a provar sort al de davant de l’hospital Montserrat, on segueix la caça de la llebre. Tombs i tombs junt amb altres caçadors per veure qui la sort acompanya. Ja són les 18.15 hores i res de res, tot ple i amb cua d’espera. S’ha de dir que potser hi podia influir que aquell dia de tant en tant plovisquejava.
Total, que abans d’abandonar torno a l’aparcament de la Universitat a provar sort. La conferència m’interessava i després d’un tomb... bingo! Un senyor deixa lliure el seu espai i jo hi entro amb el regust de qui caça i ho celebra després d’una hora d’empaitar la llebre. Pago el pàrquing i arribo a la conferència de les 18.00 a tocar de les 18.30. Qui t’ha vist i qui et veu, Lleida! Aparcar- te és per a molts com anar de cacera!
