Pel veritable progrés
SRA. DIRECTORA:
Ara que el Govern ens parla de progrés a tota hora, m’agradaria convidar a la reflexió sobre això. Sobretot perquè sovint la política buida de contingut qüestions molt serioses que requereixen fets i no només discursos harmoniosos per guanyar vots. Es pot parlar d’autèntic progrés sense que la possibilitat de disfrutar d’una vida digna estigui plenament garantida? El benestar comú és incompatible amb les desigualtats abismals. No pot ser que en ple 2024 una ínfima minoria acumuli la riquesa generada per la immensa majoria, evitant que s’inverteixi en necessitats bàsiques. El seu diari recentment feia referència a l’acumulació de nombroses propietats, mentre el lloguer està a preu de luxe, vulnerant –per aquest i altres motius– el dret a l’habitatge decent. L’Estat espanyol bat rècords de pobresa, també infantil, a Europa. Com podem tolerar que es presumeixi de progrés si hi ha milions de nens, ancians i altres sectors que no poden ni tenir la calefacció posada? Em nego a normalitzar aquestes injustícies tan greus com flagrants.
El veritable progrés només és possible fomentant valors d’empatia i solidaritat. Tanmateix, veiem com succeeixen tota mena de desgràcies pel creixent individualisme més descarnat que interessi a alguns que en treuen profit econòmic i alhora impedeixin que ens unim col·lectivament per millorar com a societat. Perquè els problemes col·lectius només tenen solucions col·lectives. La majoria de la població estem a favor del veritable progrés perquè ens beneficia, però aquest demanda implicació. Totes les conquestes de drets i llibertats al llarg de la història han estat fruit de la lluita. Tant l’emergència climaticoecològica com la social ens exigeixen que siguem més crítics amb qui en nom del progrés obliden massa persones. A més de ser autocrítics per contribuir més al benestar comú, que també és el propi
