L’agricultura a la nostra memòria
Encara recordo els llargs dies que passava, de petita, amb els meus avis. Sembla que fos ahir quan veia com treballaven incansablement la terra, els dies d’estiu que em despertava a la matinada, juntament amb ells, i anàvem al tros. Encara ric quan penso com em veia amb els meus pocs centímetres d’alçada i una galleda plena de fruita, però més feliç que mai.
Com a neta, em dol veure com aquest sector cada cop ha anat més cap avall. Els temps han canviat i les famílies han lluitat per sobreviure en un món dominat per la industrialització i la tecnologia. A més, ara més que mai les famílies agrícoles es troben en una lluita pels preus injustos, per la creixent dependència dels pesticides i la competència desigual del mercat, entre d’altres. En resum: la feina no els surt rendible. A més a més, la burocràcia i les regulacions governamentals incrementen la dificultat. Tràmits inacabables, permisos amb un cost elevat i normatives canviants. Avui, mentre penso en tot el que ens va donar l’agricultura, la terra, a la meva família i a mi, sento tristesa i frustració a l’hora de veure el tracte que rep un sector de primera necessitat.
