Una família desatesa per la sanitat a Lleida

El 3 de desembre vaig acudir amb la meva mare a urgències de l’Arnau de Vilanova perquè estava taquicàrdica. Després de 14 hores, ve una cirurgiana que amb molt poc tacte em diu que té una obstrucció al còlon i que per la imatge sembla un càncer o un diverticle i que només hi havia tres possibilitats: operar, posar una pròtesi o anar a l’hospital de Santa Maria, on li donarien l’atenció necessària. Va tornar amb la doctora Vena, que va dir que l’única era anar al Santa Maria. Allí ens va atendre un primer metge que va dir que li posarien corticoides per reduir la inflamació, com així va ser. No sé per quin motiu se’ns va canviar de metge i desgraciadament la va “desatendre” el doctor Nacho Moliner, que des del primer moment es va enrocar que no hi havia res a fer i que havíem anat allí amb aquella condició. A més, no teníem diagnòstic, ni una prova. Va fer venir la treballadora social, que em va demanar el DNI de la mare per fer el certificat de defunció, ja que venia un pont llarg i així avançaven feina. Ens va tornar a dir que no farien res i que acabarien posant-li una bomba de sedació. Vam deixar molt clar que havia de ser amb el nostre consentiment si feia falta. Al cap de poc va fer venir una infermera, que, amb enganys, li va posar. Vam demanar que se li desconnectés. La mare va fer una revifada molt gran: parlava, estava conscient..., però el doctor Moliner va prohibir que se li donés cap mena de nutrició: aigua, menjar, sèrums... Jo li vaig preguntar: “Pero que la va a dejar irse de inanición?” La seva resposta va ser: “Sí, ese será el final.” Vam anar a casa i vam començar la ingesta sense cap problema, però una infecció d’orina va fer que anéssim a l’Arnau. Allí li van fer de tot, i el més important, amb amor. Inclús li van posar la pròtesi que se li havia negat. També per fi una colonoscòpia i una biòpsia que va concloure que tenia un tumor però amb cèl·lules benignes. L’havien sentenciat sense cap certesa. Allí va patir diferents infeccions sobre les quals anava lluitant i sortint-se’n, però finalment la grip A i tot el que tenia passat la van devastar. Vull donar a conèixer aquest fet horrorós perquè ningú el torni a patir.