Ens equivoquem a vegades amb les nostres actituds?
El poeta i dramaturg alemany Goethe va dir una vegada: “Les úniques persones que no s’equivoquen, en aquest món, són les que no fan res.” Amb assiduïtat ens passem la vida prenent decisions i actuant en conseqüència i, encara que intentem sempre fer les coses al millor possible, és inevitable córrer riscos i equivocar-nos. Per això és importantíssim que sapiguem assumir els nostres errors, aprendre’n i intentar-ne treure el costat positiu. Som humans i ens equivoquem, tots ho fem en alguna etapa de la nostra vida. A més a més, equivocar-se és una oportunitat i ens ajuda a créixer i a millorar com a persones.
A ningú li agrada cometre relliscades, però quan pas sen n’hem d’aprendre i adonar-nos que les ensopegades formen part de la nostra superació personal. No ens hem de sentir mai atabalats per la culpa i el penediment, sinó que analitzem com podem beneficiar-nos-en. Sens dubte, existeixen persones que no són capaces d’assumir la responsabilitat de les seues equivocacions i dels seus errors. Creuen que mai no els cometen i els atribueixen a la mala sort o a males actuacions per part dels altres. El gran actor i músic nord-americà Woody Allen ho va tenir molt clar manifestant: “Si no t’equivoques de tant en tant, és que no t’arrisques.” No trobis mai la falta, troba el remei.
A ningú li agrada cometre equivocacions, però es tracta d’acceptar- les, no com a una cosa catastròfica, sinó com una oportunitat per poder aprendre. Això ens ajuda a créixer a nivell personal i a instruir-nos amb les pròpies experiències. Tinguem present que el fet de caminar té les seues caigudes, però això no significa que hàgim de deixar de fer passos. I acabaré esmentant aquest gran filòsof que va ser Jaime Luciano Balmes, que en certa ocasió va deixar aquesta bonica frase: “Fins i tot els sentiments bons si s’exalten en excés són capaços de conduir-nos a errors deplorables.”
