La biblioteca Domingo Espax d’Aitona

Que les biblioteques de Catalunya tenen un valor social i de cohesió comunitària importantíssim a les ciutats i als pobles és un fet inqüestionable. Jo mateixa participo i he participat en diferents iniciatives (clubs de lectura, recitals poètics, xerrades, presentacions de llibres...) que es fan en algunes d’elles. I és que aquests centres culturals són equipaments públics que poden ser gestionats per l’Estat, per la Generalitat, pels consells comarcals o bé pels mateixos municipis, però tots tenen com a una de les missions principals el foment de lectura. 

Això ve a tomb del que passa en alguns casos, com el de la biblio· teca d’Aitona, en la qual associacions del municipi pretenen fer activitats literàries i de foment de la lectura, i es troben amb una negativa per part de l’ajuntament que resulta incomprensible es miri des d’on es miri. L’entitat Impuls Taboll va sol· licitar l’equipament per dur a terme una lectura de textos literaris de do· nes i literatura rural, que feia servidora que també soc filla del poble, i la resposta oficial de l’ajuntament ha estat que allí “només hi tenen cabuda actes relacionats amb la literatura organitzats des de l’ajuntament” [sic]. Això, a banda d’una bajanada, és totalment fals. Les biblioteques municipals són d’ús públic i no es pot negar a ningú celebrar-hi un acte literari pel motiu que l’ajuntament ha argumentat. 

Senyora alcaldessa d’Aitona, aquesta cacicada, segurament, en l’àmbit legal té un nom que no seré jo qui el digui. En tot cas, però, i un cop més, observem que polítics com vostè no deixen mai de sorprendre’ns i que estem en mans de persones que pensen que ho poden fer tot i que són els amos d’allò que és de tots, i que on més política directa poden fer, que és al seu poble, paren la traveta tant com poden a qui se suposa que no és del seu color.