Tots som la Núria

Els humans som d’una mena que ràpidament normalitzem allò que no havia passat mai, però la mort de la Núria a la presó de Mas d’Enric no pot caure en l’oblit. La Núria va morir assassinada per un intern de “confiança” que lamentablement ja havia matat una altra dona, de la mateixa manera. Uns antecedents que fan pensar, irremeiablement, que els equips encarregats de distribuir els interns als diferents destins van relliscar, i molt (per dir-ho subtilment). El personal com nosaltres, mèdic, per raons òbvies i de secret mèdic estem moltes vegades sols/soles i molt lluny del control dels funcionaris que, com és habitual i seguint el dia a dia de la presó, estan també sols o fent gestions per als mateixos interns. Si bé és cert que hi ha polsadors de socors, aquests són insuficients i no són immediats. Les consultes on atenem els interns al Centre Penitenciari de Ponent són de petites dimensions i estan en condicions pèssimes: no hi ha distàncies de seguretat que ajudin a evitar les diferents malalties infeccioses i quedem arraconats en cas d’una agressió. Necessitem un canvi ferm i decidit, amb noves polítiques i canvis en el sistema penitenciari. L’actual evidencia les mancances que durant anys s’han reivindicat, sobretot pel que fa a la seguretat, recursos i recuperar l’autoritat perduda. La presó no pot ser un espai de bonismes, clubs d’esplai o una casa de colònies. La presó ha de tornar a ser garant de la custòdia de delinqüents que compleixen una condemna per la justícia amb la societat i amb la víctima.