El nou Museu Morera

Com a lleidatà de soca- rel, he de sentir-me cofoi perquè, per fi, la ciutat de Lleida gaudeix d’una seu definitiva per a l’itinerant Museu Morera. Com sempre, però, que s’inaugura alguna cosa d’importància i de cost elevat, se solen fer les crítiques adients sobre els gustos i/o mancances que el públic acostuma a dir si bé no sempre en veu alta o per escrit. 

Ara que tot just s’ha obert al públic, vull solament destacar alguna cosa pròpia i d’altres que he sentit comentar pels passadissos per si la direcció del museu, ara o més endavant, vol considerar- ho. Al meu gust, potser diria que s’ha excedit en el color blanc pel que fa a l’entrada (la resta no), ja que a les columnes penso que caldria un molt fi contrast de color (als capitells?) i res més. Quant a mancances, hi falta posar barana al darrer tram de les escales. Aquestes escales, en ser tan blanques, en tan sols dos dies s’han omplert de petjades que fan sensació de brutícia (una catifa o pintades d’un color resistent millorarien la imatge). Parlant d’imatge, seria meravellosa la vista de la Seu Vella des de la terrassa si no fos per la munió d’antenes de TV que interfereixen. Això té molt fàcil solució i a poc cost: o bé ferne una de sola col·lectiva en un altre indret o, millor encara, reduint-ne l’alçària ja n’hi hauria prou. No tothom que retrati el nostre emblemàtic monument podrà fer ús del Photoshop per eliminar-les. Hi ha qui hi ha trobat poca pintura i massa cartelleria i fotografia, però això no ho considero problema, ja que les exposicions poden anar canviant-se periòdicament. Finalment, s’ha observat que en el supòsit que a la sala polivalent s’hagi de projectar imatges o vídeos en ple dia, no s’hi veuen pas cortines per enfosquir-la. O potser ja s’ha previst? No voldria, doncs, que amb aquests comentaris se’m titllés d’inconformista i que ho critico tot. No. Només vull que, en cas de ser possible, ningú pugui trobar cap pega a aquest nou museu que ha de ser l’orgull de tots els lleidatans.