La (no) llibertat d’expressió

A Espanya sempre es parla que hi ha llibertat d’expressió, però és així? Ara que s’acosten eleccions, podem veure diferents tipus de pensaments; el que anomenem llibertat d’expressió. És realment la llibertat d’expressió un dret que tenim totes les persones? Teòricament, tothom té dret a poder-se expressar sense faltar al respecte ni iniciar una controvèrsia amb ningú, però no totes les persones ho accepten igual. Quan parlem d’aquesta llibertat no només ens estem enfocant en el món de la política, sinó també en altres àmbits com és l’esport, per exemple. Podem veure diferents tipus d’actes, alguns potser vandàlics, en què guixen parets, cartells... o també amenaces de molts tipus a les xarxes per no estar d’acord amb una opinió o amb un resultat. Realment hem d’actuar així? Per què ens costa tant acceptar que un ésser humà pensi diferent? És la societat la que falla o són els organismes superiors que no ens eduquen de la millor manera? La llibertat d’expressió és un dret, per tant, podem utilitzar-lo en qualsevol moment. Tot i això, no en podem fer un mal ús, ja que es poden debatre molts temes sense haver d’insultar, amenaçar o arribar a actes pitjors. Tenim dret a pensar diferent del que pot pensar la majoria, o podem ser els únics que pensem diferent dins d’un mateix grup, municipi, comunitat o país, però pensar diferent no dona peu que qualsevol actuï d’una manera incomprensible i de fer mal a qui no pensa igual. Cal que reflexionem i que pensem si realment estem actuant bé en els moments de discrepàncies per tenir una idea o pensament diferent de qui tenim davant. És més important poder debatre amb tranquil·litat, ja que fins i tot podem extreure diferents idees de diferents pensaments!