'Homo plasticus' o les cimeres del no-res
Hi havia una vegada un ésser viu destacat suposadament per la seva capacitat “racional” (per a alguns sectors, fruit de l’evolució; per a altres, la viva imatge i semblança de Déu, a banda de si Déu va utilitzar o no l’evolució per crear la humanitat). Suposadament descendent dels primers simis (considerats ja pels antics filòsofs grecs com a “parents extraviats de la humanitat”), els humans hem evolucionat a través de diferents espècies d’homínids fins a l’avui dia anomenat Homo sapiens sapiens. Però si als anys 90 amb l’extensió de la informàtica que ja caminava més o menys erectus, alguns sectors ocurrents parlaven de l’Homo sapiens silicis, avui dia podem parlar de l’Homo plasticus (no mereixent l’afegitó de sapiens pel nostre maltractament a la naturalesa i als animals, precisament per falta de previsió i saviesa), sobretot per l’abundància de plàstic, un material altament contaminant i difícilment biodegradable que hem creat, fins a trobar-ne ja restes dins el nostre propi cos, a més de les illes de plàstics oceànics que causen la mort de nombroses espècies animals. És de lloar les accions honrades i conseqüents d’alguna gent, però les “cimeres” per part de líders presidencials i organitzacions satèl·lits per parlar dels problemes mediambientals sempre acaben sense compromisos ni fets palpables per solucionar de soca-rel aquests problemes (a part, pressions de grans multinacionals), sense predicar amb l’exemple, viatjant en avions privats contaminants, posant traves al reciclatge, fomentant mesures contradictòries amb el seu discurs respecte al transport públic, estalvi energètic, energies verdes, etc., amb catàlegs d’excuses per no fer res. Ara mateix s’està celebrantcelebrant una cimera més, però previsiblement acabarà com sempre: una cimera del no-res, una de tantes sols per lluir vestits, per banquets a bons restaurants, per les compres i les festes. Mentrestant, el planeta ens envia senyals, esperant que reaccionem d’una vegada. Fins quan?
