El Bar de Lurdes de Vilaller ens tanca
Una etapa que se’ns acaba. 42 anys obert els 365 dies de l’any. Una institució al municipi que fa una funció social extraordinària. El bar que té dos noms: Bar de Lurdes en horari diürn i Bar Manolo per als joves en horari nocturn. La prova del pas del temps, al terra que dona accés a la barra, com si es tractés d’un fòssil, l’empremta de la petjada del dia a dia intens.
Lurdes, discreta, amable, atenta, cordial, sempre pendent que tothom estigui ben servit, dinava dempeus per no desatendre ningú! Vilaller es queda orfe! Les frases “anem al Lurdes” o “quedem al Lurdes” de cada dia ja són part de les nostres vides. Una part de nosaltres també tanca amb el bar, un abans i un després... Lurdes, darrere del taulell, i Manolo han estat un referent de totes les generacions, hem viscut amb ells tantes coses, que aquesta notícia ens ha deixat sense alè: “El Bar de Lurdes tanca per jubilació!” I la resposta de tothom: “I ara què farem?” Ha estat testimoni de les partides de botifarra, de les trobades per veure el futbol o de les reunions de totes les generacions, en taulades de gent de diferents edats, amb un interès comú: passar una bona estona de germanor. Recollir la taula del bar, en acabar, és una acció que fem la majoria, com si fóssim a casa, perquè sí... És casa nostra. Lurdes, sempre discreta i respectuosa, ni un mal gest ni apujar el to de veu ni una mala paraula, sempre pendent de tot. Això és el reflex de la sensació que ha provocat a nivell popular el seu tancament: un sentiment agredolç.
Estem contents per ella, perquè pugui descansar, ja que ha treballat més que molt. Però ho vivim “com un dol”, és una sensació estranya. No ens podem creure que estarà tancat i que no podrem anar al Lurdes. Serà un abans i un després i, si més no d’inici molt trist, costarà de superar. El poble de Vilaller mostra el seu agraïment per la família Lafon Tolo, que es personifica en la imatge de la Lurdes, la seva propietària, que amb la seva incansable feina genera el que molts percebem, que ens trobem com a casa.
