A Lleida ja no ens sentim a casa

Em sumo a totes les persones que darrerament manifesten que a Lleida no s’hi senten bé. I és que a Lleida ja no ens sentim a casa. Però les queixes no serveixen de res si no hi aportem solucions.

M’agradaria que tots féssim un esforç per posar solució a aquesta manca d’estima a la nostra ciutat. Com pot ser que arribin tantes persones de fora per a treballar com a temporers si els carrers de Lleida estan plens de gent que no treballa?

Ajudes sí, però sempre a canvi d’alguna cosa. No es pot rebre i rebre sense donar res a canvi. Tot el que és gratuït no s’aprecia. Acollir sense integració és un autosuïcidi de la nostra societat.

I perquè hi hagi integració, l’acollida ha de ser gradual. Tampoc demano que hi hagi més vigilància policial. Si els efectius policials: guàrdia urbana i agents cívics fessin la seva feina sense mirar sempre cap a l’altre costat, crec que la cosa també canviaria.

Jo cada dia veig un munt de persones conduint i parlant pel mòbil, llançant residus on no toca, orinant pels racons, no recollint excrements d’animals, etc. I quina casualitat que els agents no ho vegin. També les lleis haurien d’ajudar.

Cada dia es detenen persones amb desenes de furts, robatoris, violacions de domicilis i que entren per una porta i en surten per l’altra. No demano presó, no. Sisplau, més despesa, no. Repatriació, sí. I els que són d’aquí, que també en són molts, doncs a fer feines socials o de neteja que això ho sap fer tothom.