Quan la mentira és l’única defensa
A la notícia que vostès van publicar el dia 5 de juliol a la pàgina 39 sota el títol “La PAH acusa la Urbana”, els fets no concorden amb la veritat del que va passar. Les persones que van ocupar la segona planta del bloc ho van fer el dia 26 de juny.
Com sol passar en aquests casos, previ alçament amb palanca de la porta d’entrada, es va realitzar la perceptiva trucada al 112, comunicant als Mossos que no podien fer-hi res. Després de 48 hores movent-se per l’habitatge amb la llum dels mòbils, es va avisar per primera vegada la Guàrdia Urbana dels fets, que s’hi van presentar i no van poder accedir als pisos perquè estava la porta encallada amb un puntal.
A la segona planta va venir al final la parella amb una menor i diversos membres més que es van repartir l’edifici. No hi ha hagut trasllat, ja que els mobles, en precari, ja eren a l’interior. Assessorats per qui fos, van estendre roba i van empalmar la llum, i així van donar per aconseguida l’ocupació.
En els esdeveniments narrats a la seua notícia poden comprovar que no s’ajusta a la realitat, tampoc l’actuació de la Guàrdia Urbana quan van arribar i, malgrat les presses per tancar la porta d’accés, es va poder accedir a l’interior, sent rebuts amb crits, empentes i caigudes dels membres de la PAH, que estaven ajudant els okupes amb la demolició d’alguna paret, donat el soroll que feien i per la qual cosa va ser sol·licitada la presència de la Urbana, actuant de forma mesurada i normal, no amb els crits alarmants, vexatoris i actuacions de provocació dels joves que van ser convocats.
No es pot consentir l’ocupació de cap habitatge per persones que a primera vista gaudeixen d’uns mòbils d’ultimíssima generació, vesteixen de temporada i demanen menjar a domicili. La veritat és que el primer que han portat a aquest edifici és una televisió, que ja voldria jo a casa meua, i avui han instal·lat internet.
Com poden comprovar, coses de primera necessitat. Cert és que treballant, estalviant el que es pot i tal, tenim problemes per a l’habitatge, menjar, etc. Però el que no es pot consentir en cap moment és que cadascú actuï en la forma que convingui als seus interessos.
