El llarg i càlid estiu de Lleida

Tot sovint els lleidatans ens movem entre el conformisme i el menfotisme o fins i tot el fatalisme davant la manca d’empenta de les autoritats municipals per donar solucions al reguitzell de problemàtiques associades a qüestions ciutadanes com la neteja, la seguretat i el compliment de les mínimes normes de convivència. 

Malgrat tot, hi ha aspectes susceptibles de mi l lora al lunyats de qüestions ideològiques o polítiques, que caldria afrontar, com són les accions per disminuir l’impacte a la ciutat de les altes temperatures d’uns estius cada cop més inclements amb freqüents onades de calor en què s’assoleixen amb facilitat els 40 graus centígrads, fet que dificulta el desenvolupament normal de la vida ciutadana i obliga a cercar recer per protegir- se a les hores de màxima insolació. Sabem que un bon arbrat ajuda a crear zones d’ombra on amagar-se del sol directe, però aquestes zones, a part d’escadusseres, tenen un inconvenient molest, la plaga de coloms i les seves defecacions. Hi ha altres elements que poden apaivagar una mica l’ambient sufocant, com seria col·locar tendals pels carrers i places als llocs més transitats, igual que tenen altres ciutats amb temperatures similars. Cal recordar que fa uns anys mitjançant un concurs d’iniciatives populars es va aprovar la seva instal·lació a la passarel ·la del Liceu, però mai s’ha posat en pràctica, cosa que seria molt desitjable i necessària. Un altre element en què caldria actuar són els sortidors i fonts públiques, que haurien de funcionar en aquests dies calorosos, ja que ajuden a refrescar l’ambient amb la seva aportació d’humitat. A més, les fonts són altament necessàries per hidratar-se convenientment. És cert que estem en un període de sequera perllongada i cal gestionar l’ús de l’aigua; tanmateix, la conca hidrogràfica del Segre està en millors condicions que en altres contrades. Sent com és un servei públic, seria convenient fer-ne un seguiment i arranjar tots els brolladors sense servei per evitar sempre el malbaratament. 

Una mesura que també caldria millorar són els anomenats refugis climàtics, haurien d’estar ben senyalitzats i restar oberts a les hores de màxima insolació, migdia i tarda particularment. Com pot ser que un lloc ideal com la biblioteca pública estigui tancat per obres i que no estigui obert tots els dies, fins i tot els festius? Es podria contractar personal en atur per la seva vigilància i seguretat, i això es pot fer extensiu a tots els llocs públics susceptibles d’aquesta funció. Sens dubte, el llarg i càlid estiu el continuarem sofrint, però petites actuacions el farien més suportable. Només cal valorar les necessitats i prioritats i posar fil a l’agulla