Commoció a Catalunya per l’abús judicial
El més just hauria estat anul·lar les causes dels independentistes i admetre que no havien delinquit, perquè l’amnistia concep que hi ha dos bàndols i que tots dos han fet delictes que cal perdonar per fer tabula rasa, però això enfureix el nacionalisme espanyol perquè, sent els forts, no els permet imposar-se i implica un reconeixement que Espanya va instrumentalitzar la justícia contra l’independentisme.
La llei d’amnistia es va redactar perquè no es pogués interpretar manipuladament contra els independentistes i es van detallar els delictes exclosos: la malversació amb enriquiment personal o perjudici de la UE, l’alta traïció amb “un ús de la força contra la integritat territorial” i el terrorisme amb “greus violacions de drets humans”.
L’expresident Aznar va dir: “Qui pugui fer contra l’amnistia, que faci”, i des del correu electrònic del CGPJ es va distribuir un manual sobre com no aplicar aquesta llei. El jutge Aguirre no amnistia els acusats per alta traïció del pla secret que, segons ell, l’independentisme tenia amb Putin per desestabilitzar la UE, amb 10.000 soldats russos per defensar Catalunya.
El jutge García-Castellón no volia amnistiar Puigdemont i set més pel Tsunami que ell considerava terrorisme. Al final, el jutge s’ha vist obligat a arxivar la causa, però no per l’amnistia, sinó per un error de procediment. Abans de les eleccions del 2019, set nois van ser detinguts per terrorisme amb l’impressionant operatiu Judes, insinuant que el moviment havia derivat cap al terrorisme. Passades les eleccions, van ser posats en llibertat sota fiança. En cas de ser realment terroristes, haurien estat alliberats? El jutge ha enviat el seu cas als tribunals europeus, cosa que endarrerirà la seva exculpació.
I el Tribunal Suprem mantindrà les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig (per a qui demana 12 anys de presó) perquè, encara que els polítics no es van quedar ni un euro, els jutges consideraren que es van enriquir perquè es vanestalviar d’haver-hi de posar diners personals. Però és que les finances de la Generalitat estaven intervingudes i el ministre Montoro va assegurar que no s’havia fet servir cap euro públic, cosa certa perquè es va fer amb fons privats i voluntariat. A més, ara diuen que hi va haver perjudici per a la UE, cosa que ni es mencionava en la sentència del procés.
El més positiu és que dels sis magistrats, Ana Ferrer (inequívocament antiindependentista) va votar-hi en contra perquè considera que la interpretació retorçada dels seus companys els pot suposar una condemna dels tribunals europeus.
El més negatiu és que, a Espanya, ningú protesta contra aquests abusos judicials perquè la premsa ha deshumanitzat els independentistes, i això està fomentant l’acceptació social del feixisme. Davant aquesta actuació dels jutges, els independentistes se senten totalment indefensos i saben que els jutges quedaran impunes. Recorreran a la Justícia europea, però senten que l’única solució és que Catalunya sigui un estat.
