No oblidem les persones grans
La gent gran mereix un respecte i una atenció. En aquest moment crec que fa falta quelcom que no correspon normalment amb una persona gran, per qualitats mentals i físiques els portem a una residència. Estic molt d’acord, ja que allí els poden atendre i troben companyia, els fills creuen que la majoria de residències compleixen i els tracten amb atenció i afecte. Normalment és així, però per desgràcia hi ha casos en què no és així i tots en som conscients. Però normalment, quan una persona gran la van a visitar, no sé per què els diuen que no els fa mal res, que és l’edat i no posen ni interès ni atenció a millorar la seva qualitat de vida quan els treballadors d’aquests llocs hi són per això.
Parlen d’igualtat en molts aspectes i no ens adonem que les persones grans i malaltes sovint les tracten com si ja no fossin útils per la societat, però en realitat són persones que han col·laborat amb el seu esforç diari per tenir l’estat del benestar que gaudim tots. I la manera d’agrair-ho, sovint, no correspon al tracte que els dediquem quan són grans i dependents. Tothom té dret a viure els anys que sigui amb la major qualitat de vida. Els polítics prometen molt, però a l’hora de la veritat tot es queda en paraules i la realitat és que sovint les persones grans queden arraconades del nostre dia a dia. La nostra gent gran, a més de tenir dret a una bona qualitat de vida, ha de quedar envoltada de l’estimació i cura dels seus estimats i d’una societat que s’ha d’adonar de tot el que han fet per viure tots plegats millor. Les residències actualment són indispensables per a l’atenció de la gent gran donat que els fills no els podrien dispensar aquesta atenció.
Però si un vol viure sol per les circumstàncies, els seus pensaments particulars, etc., hem de respectar- lo, encara que sigui dur i difícil. Jo tinc la sort de tenir una bona família, uns bons amics i una bona cuidadora, i tenir un karma que és l’ànima. Aquest escrit no és cap crítica, sinó una reflexió, perquè si no som responsables ens passarà factura. Prego pels qui per qüestió econòmica no poden entrar en una residència i que el sistema se’n pugui fer càrrec. Amb molta estimació a tots per formar part d’aquesta vellesa que tant val, una forta abraçada de tots els qui ja hi hem arribat.
