A Mollerussa les vaques ja no poden pasturar i ja no poden ensenyar el cul
La cançó de la Trinca es podria actualitzar i dir-se A Mollerussa les vaques ja no poden pasturar i ja no poden ensenyar el cul. De fet ni les persones poden caminar tranquil· lament per la majoria dels carrers i places. N’hi ha que els clots els adornen cada vegada més, d’altres tenen el paviment alçat o ballen les rajoles de la vorera, d’altres amb forats on anaven els fanals i ara es veuen els cables. Hi ha massa embornals tapats que no deixen colar l’aigua. Hi ha carrers on els arbres no deixen passar la llum dels fanals o on hi ha poca i dolenta llum.
Pasturen, això sí, i cada vegada més, patinets amb una o dos persones, molt sovint adolescents, o bicicletes, sense llums, sense casc, contra direcció, per damunt de les voreres, per dins les places. És curiós, però fa la impressió que a aquests conductors els importa més demostrar la seva habilitat perillosa, que no el respecte als vianants.
Pasturen els gossos que, portats pels seus amos, pixen i caguen als vàters naturals instal·lats a totes les façanes de les cases o fanals dels carrers. Sovint les deposicions les deixen als carrers i voreres perquè facin d’adob natural per a futures malalties. Pasturen gats silvestres que mengen a les menjadores posades per l’ajuntament per controlar-los adequadament, però gairebé no maten cap de les rates grosses com gats que pasturen dia i nit.
Pasturen pel cel, arbres, balcons i cornises els coloms i d’altres espècies d’aus, que van molt bé per als rentadors de cotxes i per pintar obres d’art pels carrers. Pasturen les olors, els sorolls i la pols de les indústries. També els sorolls d’alguns col·lectius esportius. Si alguna vegada havien pasturat les vaques per Mollerussa segurament era perquè era un lloc tranquil. Ara, per desgràcia, no ho és!
