Tractats com indigents

Em dirigeixo a la seua pàgina per relatar-los el lamentable succés, esdevingut el dissabte dia 2 de novembre. A causa de les torrencials pluges sofertes a la província de Tarragona, els serveis de les línies de Rodalies entre Barcelona, Tarragona i Lleida van haver de suspendre’s. Però el relat dels fets és el següent: la meua dona i el meu fillol tornaven d’un viatge. A l’estació de Sants de Barcelona, esperen un tren per baixar a Lleida. Una vegada a l’andana de l’estació, i en el moment d’anar a agafar el comboi que els traslladaria a la ciutat, un funcionari els comunica, d’una forma poc ortodoxa, que a causa de les torrencials pluges a la província de Tarragona hauran de baixar a l’estació de Sant Vicenç de Calders i continuar el viatge a través dels serveis d’un autocar. Arribats a l’esmentada estació, les coses van prendre un altre vessant, o sigui, ja no hi havia l’esmentat transport. Però el més indignant és que per als viatgers amb destinació a Tarragona sí que hi havia un autocar, però per als viatgers amb destinació a Lleida no. Sent ja en si mateix un greuge i una desigualtat enormes, no es queda aquí la cosa. Els funcionaris d’aquesta estació no els donen solucions, és més, la seua única paraula és “busqueu-vos la vida”. Esclar, si haguessin estat de Tarragona ja serien figues d’un altre paner, és una autèntica infàmia. Com a única i possible opció els quedava tornar a Barcelona i intentar baixar a l’últim tren. 

Arribats a Barcelona, més del mateix, no pot sortir cap tren per salvaguardar la integritat dels passatgers, tenint en compte el que s’ha esdevingut a València. Ja a l’estació de Sants, els tanquen finestretes i marxen sense indicar-los quina solució els donaran tant a ells com a la resta de passatgers. Increïble, la mateixa resposta: “Busqueu- vos la vida.” Finalment, tanquen l’estació i tots al carrer. La meua dona té una minusvalidesa física del 35%, però és igual, a aquesta bona gent els són iguals les persones i els va tocar passar la nit al carrer, envoltats d’indigents i gent de mala vida. Això no té sentit, es pot tractar així les persones?, això és d’un país desenvolupat? Moltes gràcies, Renfe, que parlant amb ells via telefònica em van dir que ho solucionarien. Esperem que no es repeteixin aquests successos i que es depurin responsabilitats. Aprofito per donar el meu més sentit condol als familiars de les víctimes del desastre a València i altres pobles.