Fins a la pròstata dels algoritmes
Ja sabem que si mai se’ns acut sol·licitar a través de les xarxes i dels principals navegadors qualsevol producte, marca, consulta sobre algun tema en concret, no només rebem resposta puntual, sinó que degut a això el sistema en pren bona nota i provoca que els algoritmes facilitin i incrementin exponencialment noves propostes, respostes o informació sobre el tema de consulta inicial.
Un dels temes que se’m va ocórrer consultar un dia, per raons òbvies de l’edat, atès que preveia anar de revisió a l’uròleg, fou la de preguntar a internet el tema de l’hiperplàsia prostàtica benigna i en què consistia. Molt bé, em va respondre, però ai de mi, on em vaig posar! Des d’aleshores, que entri on entri, l’allau de vídeos sobre la prostatitis i la seva solució definitiva ha estat desmesurat. Tant era així que vaig voler comptar, per curiositat, els diferents productes que m’oferia la xarxa durant uns mesos, per acabar amb la prostatitis, i de passada, evitar la disfunció erèctil (en el supòsit de tenir-ne), i fins i tot, si volgués, augmentar els atributs adients en uns quants centímetres.
Vaig poder comptar fins a trenta-tres productes diferents, i tots, segons diuen, amb plenes garanties d’èxit. Totes, totes, enemigues de la famosa pastilleta blava i similars i denunciant que el vídeo en qüestió durarà poc, per l’amenaça de les farmacèutiques, i que els queda poca quanquantitat d’existències i que, per tant, m’afanyi a fer la comanda adient, fent falta només indicar el número de telèfon i m’enviaran el paquet a domicili, amb tota la discreció i pagant només en rebre’l. Què hi ha de cert en tot això? El què em sorprèn és que totes les marques es presenten de forma similar, d’entrada amb la imatge d’alguna fèmina, explicant el seudesencís per la vida sexual amb la seva parella, i que, si vull més informació sobre com ha solucionat el problema, cliqui més avall. Tots els vídeos, curiosament, segueixen el mateix patró (alguns també amb imatges profundament explícites, que molt bé deuen ser extretes de pel·lícules per a adults, i les quals fàcilment tothom pot visionar, sense cap mena de censura ni restricció).
Realment, es veu que sí que existeix una batalla entre els fàrmacs oficialment reconeguts (sildenafilo, tadalafilo o similar) i aquests productes antiprostatitis. I em pregunto: els governs o el ministeri de sanitat no hi tenen res a dir? Com poden tants productes distints, de diferent composició cadascun d’ells, propagar-se lliurement per les xarxes,si potser la majoria deuen ser un bluf? Coneixen els uròlegs l’existència d’aquestes substàncies i remeis per curar la hiperplàsia prostàtica i la disfunció erèctil. Per què aquest silenci oficial? Serà veritat la pressió de les farmacèutiques per frenar tot això?
Jo espero que, si mai em trobo amb aquest dilema, ja s’hagi resolt del tot el tema en qüestió, i el mercat ofereixi tota mena de productes, a quin millor i a quin més eficaç. Si no, ja hauré reconegut haver entrat de ple en la senectut. Salut!!
