Robatoris, la nova normalitat
Aquest passat pont vam cometre la bogeria de marxar unes hores de casa, de 12.30 h a 19.30 h, i no tenir alarma. Resultat, el que es troba tanta gent aquests dies. La porta rebentada de bat a bat, un dia de ventada, tot remenat i llençat per terra i que t’han robat tot el que han volgut. Per sort, poca cosa perquè ja ens ho foten a impostos. L’hora albanesa en diuen. És bonic acabar així un dinar amb amics i família per celebrar un aniversari. Tornar a casa teva, engalanada de Nadal amb el teu fill petit al coll, i trobar-te aquest panorama. Repassant el nostre entorn més proper, resulta que al carrer del costat també van entrar a dues cases. En un grup de WhatsApp resulta que, de vuit parelles, som la quarta que li entren a casa els darrers dos anys. Estadística demolidora.
Parles amb un amic pagès del poble i et diu que perd el 10% del benefici anual en robatoris. Un altre pagès et diu que té 35 càmeres instal·lades. I encara a un altre li van robar i causar danys a la granja per més de 10.000 € fa quatre dies. I no passa res. Llegeixes la premsa i veus l’Horta de Lleida, dia sí i dia també. Venen els Mossos, la científica, vas a fer la denúncia, l’endemà els Mossos de proximitat. Tothom diu el mateix. Enguany és una bestiesa. No donen l’abast. Arriba tardíssim el pèrit de l’assegurança i es disculpa, és el cinquè robatori del dia.
La seguretat no és d’esquerres ni de dretes. La seguretat és un dret bàsic i essencial. Perquè tenim la societat plena de gent que té POR. Amb majúscules. Por d’anar per certs carrers de nit, por de tornar a casa sola de festa, por de marxar de casa de vacances, por que l’atraquin, que et robin, por que t’okupin... I ja no parlem dels casos d’agressions amb violència entre el jovent per robar un mòbil, que seria un altre meló per obrir. Qui no en coneix algun cas proper? Si vius amb por no tens llibertat. Perquè deixes de fer el que voldries. No hi ha cap societat lliure dins la inseguretat. Cap. I cap aquí estem caminant.
Fa pocs anys tenien alarma quatre gats. Aviat n’haurà de tenir tothom. Avui dia porten arma quatre gats. Continueu vosaltres mateixos la frase. O prenem consciència del deteriorament de la convivència i la creixent inseguretat amb rapidesa, o això se’ns en va de les mans. I sí, això té molt a veure amb el bonisme extrem que no castiga la delinqüència ni la multireincidència. I sí, això té a veure amb el descontrol migratori i la manca de fronteres. Suposo que alguns es quedaran esgarrifats i simplement per posar per escrit el que molta gent pensa, seré catalogat amb l’insult de moda, feixista. M’importa ben poc. Com al famós conte El vestit nou de l’emperador, algú ha de dir que el rei va despullat.
