Ureña, els colors de l’ànima de Lleida
Ens ha deixat Joaquim Ureña, un dels artistes més emblemàtics de Lleida. Aquarel·lista reconegut internacionalment, Ureña era molt més que un pintor: era un cronista visual, algú capaç de capturar l’essència de la ciutat i transformar-la en art. Sempre he pensat que Lleida li ha estat poc generosa, en general, Lleida és poc generosa al reconèixer el talent artístic. Tot i el seu reconeixement fora de les nostres fronteres, aquí sovint no se li ha valorat prou com mereixia. El meu primer record de Joaquim Ureña em porta a l’Escola de Belles Arts quan era situada al Roser, on anava a recollir moltes vegades la meva àvia –que era alumna seva–, i en aquell moment l’edifici estava ple de vida i creativitat, en part inspirat per la passió d’Ureña. Més endavant, vaig tenir l’oportunitat de veure la seva obra exposada en llocs com Madrid, en mostres que destacaven el seu talent excepcional. Joaquim Ureña no era només un aquarel ·lista; ell mateix deia que utilitzava l’aquarel·la com a mitjà, però no com a única tècnica. Va deixar empremta en altres disciplines artístiques, com la decoració d’espais emblemàtics de la ciutat.
Però és cert que l’aquarel·la era el seu llenguatge preferit, i a través d’ella va immortalitzar moments quotidians de Lleida: la rambla, el riu, l’estació, els seus ciutadans caminant, finestres il·luminades, paisatges que respiraven tranquil·litat, escenes que semblaven captar el batec de la ciutat. És una pèrdua que ens fa reflexionar sobre com cuidem el nostre patrimoni artístic i humà. Joaquim Ureña va deixar-nos una herència visual que ens recorda la bellesa de la nostra ciutat, i és responsabilitat nostra mantenir- la viva. Perquè, com ell, hem de saber veure i valorar l’extraordinari en allò aparentment quotidià. Descansa en pau, estimat i admirat Ureña.
