Okupes i el Tribunal de les Aigües
Qui no té un okupa a la seva vida?, ampliant a conflictes grans o petits que “ocupen” i amarguen la nostra vida. Conflictes de família, de veïnatge, amb l’Ajuntament, petits impagaments... És a dir desacords que no es poden resoldre, ni amb mediador, sense la voluntat de les dues parts. Fa uns mesos que de la degana dels jutges de Barcelona, per ràdio, parlant de judicis ràpids sobre pisos okupats, vaig entendre: que hi ha legislació, però no els mitjans per aplicar-la, motiu pel qual tot s’allarga i acumula. Avui, també per la ràdio, han explicat el cas d’una família, a Girona, que per obres van viure uns dies fora del seu pis. Al tornar el troben okupat. Aprofitant que els okupes no hi eren, diguem, els propietaris el van “re-okupar”. La policia els va fer fora. És que el primer okupa té la prioritat? “Re-okupar” no val, ni que sigui el teu pis? Si ho vaig entendre bé, la policia va prioritzar el dret del primer okupa. Semblaria lògic que, en aquest cas, el primer okupa hauria de denunciar el segon i esperar sentència fora del pis re-ocupat...
El tribunal de les Aigües és una Institució mil· lenària, que el 2009 va ser declarada Patrimoni Immaterial. És un tribunal que cada dijous es reuneix davant de la Porta dels Apòstols de València, per sentenciar sobre diferències entre regants, 8 persones requereixen acusat i acusador, l’escolten i dicten sentència de “forma oral, ràpida i en valencià”. (Pot consultar- se, entre altres, Viquipèdia). I acabo amb una pregunta. No li agradaria a vostè tenir la possibilitat d’acudir de forma ràpida a un tribunal i sortir amb sentència ràpida? Sempre quedaria, si una part queda disconforme, acudir a la Justícia ordinària. Segur que els jutges tindrien menys i més importants casos en els quals treballar
