Parir a l’hospital Arnau de Lleida, la millor decisió

Fa unes setmanes, en aquest mateix diari, s’havien publicat diverses notícies sobre les instal· lacions velles de la secció d’Obstetrícia de l’hospital Arnau de Vilanova, en concret dels boxes de dilatació, que estan separats per cortines i no hi ha “intimitat” a l’hora de parir. De fet, a les classes de preparació al part hi havia molts dubtes i preguntes sobre si anar a donar a llum a altres hospitals. Doncs bé, el passat 11 de gener vaig parir a l’Arnau i és la millor decisió que he pres. Ara que ho he viscut en primera persona, sincerament, parir no va ser un dia “màgic” per a mi, va ser el pitjor dia de la meva vida (pel dolor i la durada), tot i que va acabar bé. Per damunt de la discussió de les instal·lacions i el que més vull valorar està en el personal d’Obstetrícia, a qui no podré agrair mai el que van fer per a mi. Soc una persona molt propensa a patir ansietat (i això suma-li el dolor i la durada del part). 

La raó és que van ser més de 20 hores i tant ginecòlogues com llevadores, en moltes ocasions, van fer més de psicòlogues i això per a mi va ser molt important. D’acord que sents crits d’altres dones o que et porten al paritori (espectacular) amb el cap de la criatura a punt de sortir. Si és el millor o no, no ho sé, a mi m’era igual, només volia acabar i els professionals van fer el possible perquè fos així i no patís més. Per tot això, vull agrair a TOTES les ginecòlogues i ginecòlegs i llevadores que em van atendre. No recordo tots els noms, però sí el de la Carmen i les infermeres de planta Júlia i Tània. Finalment, vull donar les gràcies infinites a la cap de secció Maria José Pelegay, qui va fer tot i més perquè jo estigués bé.