Lleida al Corredor Mediterrani

La capacitat de desenvolupament d’un territori depèn en bona mesura de les xarxes de comunicacions i transports que l’interconnecten amb altres zones i que donen lloc a intercanvis de béns i serveis de tots els àmbits. En el cas de Lleida, els més de deu anys de funcionament del tren d’alta velocitat han contribuït de manera decisiva al desenvolupament de la ciutat i el seu entorn i ha projectat la nostra capitalitat en el camp dels serveis, la cultura, el turisme i el món empresarial.

Sense l’AVE, l’actual Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida que liderem la Paeria i la UdL, amb les 115 empreses i 1.550 treballadors, hauria estat impossible, i també les inversions i ampliacions de moltes empreses.

Crec que una de les missions més importants del govern de la Paeria és reclamar la millora de les xarxes de transports que connecten la ciutat i aconseguir situar-la en les vies que es planegen a escala internacional, la més important de les quals és el Corredor Ferroviari Mediterrani. En aquest sentit, l’Ajuntament de Lleida es va reunir a Brussel·les, el març del 2016, amb els màxims responsables d’aquesta xarxa per reivindicar que Lleida hi estigui connectada. Juntament amb altres institucions, la Paeria ha participat en la Jornada FERRMED organitzada per la Diputació de Lleida, un fòrum celebrat a La Llotja on, de nou, s’ha reclamat la connexió de Lleida a aquesta infraestructura. La connexió al Corredor Mediterrani és irrenunciable per a Lleida, que ha de tenir en aquesta xarxa de transport internacional de mercaderies una via fonamental per fer arribar les seves exportacions als mercats exteriors, sobretot, les del sector agroalimentari, un àmbit que és un dels grans puntals de l’economia de Lleida i que en els últims cinc anys ha incrementat un 60% les vendes a l’estranger.

Val a dir que Lleida aporta el 34% del total del VAB agrari de Catalunya, que és un dels principals clústers agroalimentaris europeus. Per tant, Europa i el Corredor Mediterrani no es poden perdre la capacitat productiva de Lleida en aquest sector. Les xifres són indicatives. En l’àmbit de la carn, Lleida genera de l’ordre de 10 milions de porcs i Catalunya representa el 45% de la producció espanyola de porcí, de la qual s’exporta el 64%. Lleida és líder en la producció de carn de porc a nivell espanyol i europeu. Així mateix, els camps de Lleida generen el 75 per cent de la producció fruitera a Catalunya, que produeix un milió de tones anuals i de les quals s’exporta el 75%. En un altre sector, els farratges, les indústries de Lleida i Osca produeixen més de 700.000 tones anuals, la meitat de la producció espanyola, de les quals s’exporta un 60%, aproximadament. Pel que fa a cereals, la producció anual catalana és de 1,5 milions de tones, de les quals 900.000 corresponen a Lleida. Tot i aquest volum, és insuficient per a l’alimentació del bestiar i se n’ha d’importar. Per això, calen sistemes competitius i eficients de baix preu per facilitar, també, les importacions necessàries. El Corredor Ferroviari Mediterrani i la seva connexió a Lleida i a l’eix de l’Ebre és el principal factor de competitivitat del sector agroalimentari del país. Les grans inversions en ferrocarril i en canals de reg han canviat els models econòmics i els agraris i ramaders al llarg de la història al nostre país. En aquest sentit, els salts endavant a Lleida van produir-se amb l’arribada del tren el 1860, fet que va canviar el mercat dels cereals. Amb l’Alta Velocitat, el 2003, Lleida es va situar a l’economia del coneixement i, de la mateixa manera, el Corredor Ferroviari ens ha de situar de forma més eficient en l’economia global.

Lleida és un nucli de comunicacions i punt logístic important. Per això, avui el Corredor Ferroviari Mediterrani és una idea de força per a la qual des del territori ens hem unit i que representarà el gran salt de l’agroindústria en el segle de la globalització.