Diàleg i legalitat: ajuntaments i referèndum

El diàleg i el pacte són el motor de les societats democràtiques. Les unilateralitats polítiques fora del marc legal abonen el conflicte i amenacen la pau social, la cohesió cívica i l’estabilitat de la qual ens hem dotat des de l’inici de la democràcia. La seguretat jurídica és l’únic marc en què persones i empreses poden prendre decisions per al seu futur.

L’anunci –de moment, només verbal– que la Generalitat convocarà per a l’1 d’octubre un referèndum d’independència ha generat incertesa als Ajuntaments, a qui molts volen traslladar responsabilitats per a la seva celebració.

Quan els alcaldes jurem o prometem el càrrec, fins i tot els ho fan per imperatiu legal, ens comprometem a complir la Llei i aquesta promesa garanteix la vigència de l’Estat de Dret a cada ciutat. Com a paer en cap, em dec a aquest compromís que vaig adquirir des de les meves conviccions personals i polítiques més profundes, un deure que, a més, em fa responsable de protegir la feina de les funcionàries i dels funcionaris de la Paeria. Ni ara ni mai, cap de les meves accions com a alcalde trairà la paraula donada. Ni ara ni mai, posaré en risc el lloc de treball i el futur personal i familiar dels professionals de la Paeria.

Els Ajuntaments actuem en un marc legal i normatiu en què s’inclouen des de les pròpies ordenances municipals fins a directives i reglaments de la Unió Europea, passant per les Lleis del Parlament de Catalunya i les Lleis del Congrés dels Diputats. Hi ha moltes lleis però hi ha una única legalitat i l’Ajuntament de Lleida sempre estarà al costat de la legalitat.

Però tornem a l’origen del problema. Un referèndum és la convalidació o el rebuig per part dels ciutadans d’un procés de diàleg i pacte entre forces polítiques o entre governs. No és aquest el cas del referèndum unilateral d’independència que es planteja per a Catalunya. És ben diferent de processos amb què en molts casos es compara, Escòcia o Quebec, ignorant que, en aquests casos, llargs processos de diàleg, de pacte i de respecte a la legalitat van precedir els referèndums. Vull afegir a més que, d’acord amb la Comissió de Venècia del Consell d’Europa (Comissió Europea per la Democràcia a través del Dret), no es pot convocar un referèndum que no estigui emparat per la Constitució o per una llei d’acord amb la Constitució.

Cal també distingir entre una consulta i un referèndum. El 9-N va ser una consulta, un procés de participació en què jo mateix vaig emetre el meu vot i així ho vaig fer públic mostrant la meva papereta, en blanc, però participant. Un referèndum ha de tenir efectes polítics i jurídics i, això, en democràcia i en un Estat de Dret només és possible dins del marc legal. Estic segur que tots els Ajuntaments, i puc respondre pel de Lleida, col·laboraríem en un Referèndum legal que fos fruit del diàleg i del pacte polític. És més, jo vull votar en un referèndum i defensaré, dialogant amb els que no pensen com jo, que podem trobar un nou marc de relació entre Catalunya i la resta d’Espanya que superi l’Estat de les Autonomies per un Estat Federal. Altres defensaran altres opcions de relació o la independència, que serien legítimes en democràcia sempre que la Constitució permetés aquestes opcions.

La sortida d’aquesta gran crisi institucional entre els Governs de Catalunya i d’Espanya només es pot resoldre donant, al final, veu a la ciutadania, però aquells a qui el poble va elegir com a representants han de trobar, per la via del diàleg i del pacte, un model de relació que estigui dins de la Llei i que pugui ser ratificat pels ciutadans a les urnes.