Dies greus

EL NOSTRE país viu els dies més greus des de la recuperació de la Democràcia. S’ha produït el temut xoc de trens entre els governs de la Generalitat i de l’Estat i amb el xoc hi perdem el conjunt dels catalans i de les catalanes que vam lluitar per l’autogovern de Catalunya i que hem treballat per l’estat del benestar i la recuperació econòmica al nostre país.

Hi perden tant els qui han defensat la independència com els que hem defensat altres models de relació amb la resta d’Espanya. Perquè dins de la legalitat, totes les idees, excepte les contràries als drets humans, són defensables: la independència, el federalisme, el confederalisme o la continuïtat de l’Estat Autonòmic. Però el govern de la Generalitat i els partits que li donen suport han triat el camí d’una declaració unilateral d’independència, votada en contra de l’informe emès pels lletrats del Parlament, recolzada en dos lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, i que ha obert la porta a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que crec que ningú no volia. Jo mateix em vaig manifestar contrari tant a la Declaració Unilateral d’Independència com a l’article 155.

Espero que, entre totes i tots, serem capaços de mantenir la convivència, la serenor i el respecte els uns als altres, i que tots treballarem per al progrés de Catalunya i el benestar de la ciutadania

Com a catalanista, com a persona que va lluitar per la recuperació de les llibertats, de les institucions d’autogovern i de la nostra llengua i cultura, sento un profund dolor. La DUI feta pel Govern de la Generalitat i l’aplicació de l’article 155 han intervingut l’autogovern de Catalunya i el llegat de generacions de catalans i catalanes que van treballar per restituir-lo. El balanç, en la meva opinió, és negatiu. Fa uns dies escrivia: val la pena dividir un país per construir un estat? Avui veiem que hem dividit el país, hem afeblit Catalunya econòmicament i socialment i no s’ha construït res.

La simple constatació del xoc de trens, que finalment s’ha produït aquest cap de setmana, ha comportat la marxa de més de 1.700 empreses (les principals de l’Ibex) i l’evident posada en risc de nous llocs de treball així com d’inversions futures per al país. S’ha tensat extraordinàriament la convivència i hi ha dos presidents d’entitats cíviques, sobiranistes, a la presó.

En els darrers anys i molt especialment, en els darrers mesos, setmanes i hores, entitats i persones no hem deixat d’insistir en la necessitat de dialogar i de pactar, davant la urgència de recórrer a una solució política –i no només jurídica– a aquesta gravíssima crisi institucional amb la qual han posat el país i les institucions catalanes fora de la Llei.

Això és el que van representar les sessions del Ple de Parlament de Catalunya dels dies 6 i 7 de setembre, amb l’aprovació de la llei del referèndum i l’anomenada llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república –anul·lada la primera i suspesa la segona pel TC– i l’intent per part del Govern d’extreure un mandat per a la independència de la jornada de l’1 d’octubre. Un 33 per cent dels catalans no poden decidir la independència, si per a l’aprovació d’un Estatut ja es necessiten 2/3 dels vots.

S’ha utilitzat una tàctica totalment contrària a la del president Tarradellas, amb la qual va recuperar la Generalitat republicana. El passat divendres, el prestigiós periodista Enric Juliana, de La Vanguardia, ens recordava el president en l’exili i únic element de ruptura dins de la transició, Josep Tarradellas, amb les següents paraules: “Puigdemont podria haver imitat Tarradellas després de la seva reunió amb Suárez, donant per segur allò que encara no tenia garantit” referint-se que tots sabíem que, en cas d’aprovar-se la celebració d’eleccions al Parlament com ell inicialment va proposar, l’Estat no aplicaria l’article 155.

Ara desitjo que l’aplicació de l’article 155 sigui moderada i que tingui la mínima incidència possible en la vida dels catalans. En aquest sentit, la convocatòria d’eleccions al Parlament per al dia 21 de desembre obre una via d’esperança. Confio en la ràpida restitució de l’Estat de Dret al nostre país i de la seguretat jurídica per a les empreses i les persones. Espero que, entre totes i tots, serem capaços de mantenir la convivència, la serenor i el respecte els uns als altres, i que tots treballarem per al progrés de Catalunya i el benestar de la ciutadania.