La setmana més grisa de la democràcia

Aquesta ha estat, sens dubte, la setmana més dura, trista i grisa al nostre país des de la recuperació de la democràcia. Des del meu més profund respecte a la Justícia, no puc deixar de lamentar la mesura cautelar que ha estat dictada per la jutgessa de l’Audiència Nacional per al vicepresident i per a una part important de l’anterior Govern de la Generalitat, presó incondicional sense fiança.

És, en la meva opinió, desproporcionat, com també ho és l’empresonament de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart. Mai no s’hauria d’haver arribat a aquesta situació.

Aspiràvem, encara, a una solució política dins del marc legal per a aquest gravíssim conflicte institucional entre Catalunya i la resta d’Espanya que vivim fa temps. Però l’ingrés a presó decretat per l’Audiència Nacional fa més difícil aquesta via de solució a la qual s’hauria d’haver arribat abans, amb el diàleg, el pacte i la negociació que molts hem defensat amb fermesa i insistència. Ara estem més lluny de la solució política però hem de fer l’impossible per evitar un desastre per al país i per als catalans.

El president Puigdemont va tenir a les seves mans aturar l’aplicació de l’article 155 i afavorir la solució política amb una convocatòria d’eleccions al Parlament que hauria pogut convocar ell mateix i que, de fet, va estar a punt de fer-ho dijous de la setmana passada. Però en lloc d’això, va optar per seguir amb la perillosa via de la unilateralitat i, amb la declaració unilateral d’independència, va fer un pas més per posar les institucions del nostre país al marge de la legalitat i de l’Estat de Dret, sense escoltar els lletrats del parlament, els requeriments del Tribunal Constitucional i al marge de l’Estatut i de la Constitució.

L’aplicació de l’article 155 va anar seguida d’una ràpida convocatòria de les eleccions al Parlament, que tindran lloc el 21 de desembre, fet que suposava una durada breu en el temps de la intervenció de l’autonomia catalana. Amb diferents matisos i perspectives, tots els actors polítics havien acceptat aquestes eleccions com a un instrument útil per trobar una sortida al conflicte, per donar la veu a la ciutadania en uns comicis amb garanties i, per a molts, representava tornar a centrar-se en la solució política.

La decisió de l’Audiència Nacional afecta directament aquesta convocatòria d’eleccions que, si no es recondueix la situació, se celebraran amb un clima de gran tensió, afegida a la que ja patim fa temps. Des del meu profund respecte a la independència judicial i a les resolucions que jutges i jutgesses adopten, abans de dictaminar els empresonaments com a mesura cautelar, s’hauria d’haver tingut en compte aquest context social, polític i econòmic profundament complicat i haver estat sensible a la necessitat de calma i d’assossec de la societat catalana.

En aquests dies difícils que hem viscut i davant dels que vindran, demano seny, calma i serenor. Que les decisions polítiques i judicials amainin el conflicte i que la ciutadania, sigui quina sigui la seva posició ideològica, es pugui expressar i manifestar, sempre, mantenint el respecte i la convivència a la ciutat.