L'art sacre no ha de ser objecte del 155

Prudència i respecte fins a la darrera sentència judicial. És el criteri que no he deixat de demanar que s’apliqui davant de la decisió del Jutjat d’Osca d’ordenar, per a aquest dilluns, el trasllat dels béns originaris del Monestir de Sixena, comprats per la Generalitat i dipositats al Museu de Lleida. Mantinc l’esperança que s’accepti algun dels recursos que hem presentat per aconseguir frenar l’execució cautelar de la sentència on s’ordena el trasllat de les obres.

Una execució cautelar d’una sentència no ferma no es justifica més que per risc de les obres a protegir, i a Lleida no estan en risc. Ordenar ara el moviment dels béns de Sixena no té cap justificació. En primer lloc, perquè la sentència que ho assenyala està recorreguda a l’Audiència d’Osca i es pot arribar a recórrer al Tribunal Suprem, com es farà si és necessari. Queda obert, per tant, molt de camí judicial. En aquesta situació i mentre es resol el litigi, on millor poden estar les obres és a l’equipament museístic de caire públic que les ha acollit, restaurat i exposat.

Vull destacar els esforços que, des de les institucions de la ciutat i del territori, hem fet les darreres setmanes per aturar el trasllat de les obres a través de diferents recursos, realitzats en permanent contacte i coordinació amb el Consorci del Museu de Lleida, que també n’ha presentat.

Com a alcalde de Lleida i membre del Patronat del Consorci, vaig presentar dijous un recurs davant de l’Audiència Provincial d’Osca que es basa en dos arguments. El primer al·lega que l’execució cautelar de la sentència no ferma només té sentit quan es tracta de protegir les obres afectades pel litigi, sobre les quals pugui existir algun risc, com ara una venda il·legal, l’ocultació o bé un perill de danys. És obvi que aquestes circumstàncies no es donaran si les peces segueixen al Museu de Lleida.

El segon dels arguments fa referència a la utilització de l’article 155 de la Constitució per impulsar l’execució provisional d’una sentència. Aquest article es va aplicar, exclusivament i amb una durada limitada en el temps, per restablir l’ordre constitucional i estatutari i retornar l’estabilitat a Catalunya. Enlloc està escrit que pugui ser invocat per incidir i influir en qualsevol contenciós existent entre administracions o bé, entre aquestes i particulars.

Demano, també, el màxim criteri de prudència en aquest cas pel risc que representa per a les relacions ciutadanes i de veïnatge amb els territoris de la província d’Osca. De manera recíproca, Lleida i Osca hem forjat una relació de col·laboració exemplar i fraternal que ha contribuït a enfortir els llaços entre Aragó i Catalunya i de cap manera, des de la nostra ciutat, volem enterbolir aquest vincle.

Espero que el seny i la prudència imperin a l’hora d’atendre els recursos, que en algun d’ells se’ns doni la raó i que no s’entri al Museu de Lleida a retirar les obres i, menys, per la força. Hi ha molt recorregut encara per resoldre el litigi en relació a aquests béns. Defensarem fins a l’últim recurs jurídic possible que la seva compra, per part de la Generalitat, es va fer d’acord amb la Llei i que les obres es van cedir en dipòsit al Museu de Lleida amb total legalitat i legitimitat.

Caldrà segurament arribar al Tribunal Suprem per determinar la propietat dels béns i, llavors, complir la sentència, sigui quina sigui, sense que calguin execucions cautelars prèvies. Serà, llavors, moment per seguir col·laborant Lleida i Osca també en l’Art Sacre, inclòs l’originari de Sixena, com no hem deixat de col·laborar en cap moment en temes educatius, sanitaris, empresarials, culturals i, sobretot, en relacions humanes, el bé més preuat a conservar.