Per unes pensions dignes

Els jubilats i les jubilades han sortit al carrer per reivindicar un dret tan bàsic i inqüestionable com el de percebre una pensió que els permeti viure amb dignitat. Però per a milers de pensionistes, aquest dret no s’està complint i el darrer increment aprovat, del 0,25 per cent per al 2018, el mínim legal, torna a quedar per sota de l’augment del cost de la vida, amb la pèrdua de poder adquisitiu que representa. D’aquesta manera, es posa en risc el benestar d’un col·lectiu que cal protegir especialment i que ha estat el pilar de moltes famílies en una crisi, encara, amb efectes flagrants.

Actualment, el 60 per cent dels pensionistes cobren menys de 1.000 euros al mes, d’acord amb les dades més recents publicades pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i, dins d’aquest grup, un 15 per cent dels jubilats i jubilades perceben, com a màxim, 500 euros.

Les persones grans tenen dret a rebre un salari just després de dècades de dedicació laboral i per afrontar una etapa on es viu en plenitud però que també els pot posar davant de situacions de vulnerabilitat que no s’han d’agreujar per manca de recursos econòmics. A més, molts pensionistes han estat i encara són un element fonamental d’estabilitat per a les seves famílies en una crisi que només queda enrere en els registres macroeconòmics. La millora de les dades –entre les quals, la baixada de l’atur– no s’està traduint en una recuperació de les economies domèstiques i, molt especialment, dels jubilats i pensionistes.

Espanya, en la Transició, va establir un gran pacte per garantir les pensions que va aportar seguretat i benestar no només als jubilats i pensionistes sinó a tota la ciutadania. Després de la crisi econòmica de la qual tot just estem sortint i després dels grans esforços de sanejament de l’economia que s’han hagut de treure, en bona part, de recursos públics, ara cal de manera imprescindible un nou pacte d’Estat per garantir la viabilitat del sistema de pensions i la seva sostenibilitat.

La reivindicació de les persones grans per tenir una pensió digna és una lluita que implica el conjunt de la societat

Les ciutats, com és el cas de l’Ajuntament de Lleida, vetllem per aportar a les persones grans un salari social en forma de serveis públics, en molts casos, pensats expressament per a aquest col·lectiu. És una contribució que vol garantir la seva qualitat de vida i estalviar-los despeses que facin minvar encara més la seva pensió. Es tracta, en definitiva, d’un salari addicional en forma de serveis públics.

A la ciutat de Lleida, molts d’aquests serveis adreçats als jubilats i pensionistes sorgeixen del Pacte Social per la Ciutadania, un acord que l’Ajuntament de Lleida estableix anualment amb els sindicats UGT i CCOO per consensuar mesures amb l’objectiu d’assegurar uns serveis públics forts per al conjunt de la població i, en particular, per a les persones grans.

En aquest àmbit, la Paeria fa els deures amb serveis com la teleassistència, que a Lleida és gratuïta i universal per als majors de seixanta-cinc anys, amb el transport públic també gratuït per a la gent gran, amb programes socials com el Servei d’Atenció Domiciliària, amb la programació de cursos i activitats, amb els descomptes en matèria cultural, d’oci i esports a través del Carnet Sènior i amb bonificacions en taxes i impostos municipals. L’Ajuntament de Lleida persegueix que la gent gran pugui seguir desenvolupant-se a nivell personal i que, a la vegada, se li garanteixi una atenció adequada segons cada situació.

Les persones grans són els ciutadans i les ciutadanes que han treballat per poder aconseguir els drets, el benestar i els serveis públics dels quals ara gaudim. La seva reivindicació actual, per preservar el seu dret a una pensió digna i que, com a mínim, augmenti com ho fa l’IPC, és una lluita que implica el conjunt de la societat.