Lleida, Ciutat Cultural i Creativa

Les notes del guitarrista ucraïnès Estas Tonne, cap de cartell del festival Músiques Disperses, ressonaran avui a la Seu Vella en el marc d’un MUD cada vegada més prestigiós, que porta a la nostra ciutat reconeguts artistes del panorama folk de tot el món seguits del seu públic, arribat també d’arreu. La 12 edició del MUD, el 22è Animac que acabem de celebrar, el Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes o la 29a Fira del Teatre de Titelles que ja s’atansa són exemples representatius del salt endavant que Lleida ha fet en els darrers temps com a capital cultural amb projecció internacional, una evolució que la Comissió Europea ara ha reconegut en incloure’ns dins del grup de 168 Ciutats Culturals i Creatives.

El programa Monitor de les Ciutats Culturals i Creatives, impulsat per la Comissió Europea, posa en relleu la bona feina de les ciutats seleccionades en el camp de la Cultura i la Creativitat i vol esdevenir una eina per a l’aprenentatge mutu, per difondre les accions d’aquests municipis i per crear xarxa entre ells.

Fa uns dies, la Paeria ha rebut formalment la comunicació d’aquesta qualificació que situa Lleida en un grup on coexisteixen grans capitals i ciutats mitjanes com la nostra que, juntament amb Barcelona, és l’única ciutat catalana seleccionada. París, Florència, Munic, Roma, Berlín, Londres, Praga, Copenhaguen, Edimburg o Estocolm formen part d’aquest conjunt de ciutats que la Comissió Europea assenyala com a destacades en l’àmbit cultural. A Espanya, amb Lleida i Barcelona, hi figuren Madrid, Salamanca, Sant Sebastià, Santiago de Compostel·la, Burgos, Còrdova, Las Palmas de Gran Canaria, Saragossa, Bilbao, Granada, Sevilla i València.

Entre un total de 1.000 poblacions analitzades, s’han triat 168 ciutats de 30 països europeus –la UE més Noruega i Suïssa- pel seu activisme i inversió en el camp de la Cultura i la Creativitat. A Lleida en particular, s’ha valorat que acull un mínim de dos festivals amb segell europeu, la Mostra Internacional d’Animació de Catalunya-Animac i la Fira del Teatre de Titelles.

La ciutat fa dècades que sembra creativitat mitjançant, sobretot, d’una xarxa d’equipaments de caràcter municipal. Des de fa temps, construir art ha estat per al govern de la Paeria un objectiu de ciutat. I calia fer-lo realitat des de serveis públics de titularitat local dedicats tant a la difusió com a producció cultural: la Llotja, l’Auditori Enric Granados, el Teatre de l’Escorxador, el Centre d’Art la Panera, el Museu d’Art Jaume Morera, que enfila el seu camí cap a la futura nova seu a la rambla de Ferran, i el Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals.

Al mateix nivell d’importància situo les escoles municipals d’educació artística i els seus 4.000 alumnes anuals. L’acció del Conservatori i Escola Municipal de Música, l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol i l’Aula Municipal de Teatre han forjat professionals en totes aquestes matèries, creadors d’arts plàstiques i escèniques així com intèrprets musicals. La desena de companyies teatrals lleidatanes professionals, algunes d’aquestes, especialitzades en espectacles familiars, hauria estat impossible sense l’Aula Municipal de Teatre. A aquesta xarxa pública, cal afegir els centres de caràcter privat que tanquen un cercle d’excel·lència educativa a Lleida en aquest àmbit.

Els Ajuntaments liderem la despesa pública en cultura a Catalunya, amb un 58 per cent del total que hi destinen les administracions. La Paeria hi dedica 6,42 milions d’euros, el 4,7 per cent del pressupost municipal. La qualificació que ens ha donat la Comissió Europea és un esperó per engrandir una vitalitat cultural i creativa que és possible gràcies a l’actuació directa de l’Ajuntament combinada, en plena sintonia i compromís, amb l’acció i l’empenta dels sectors creatius i culturals que la ciutat atresora.