Gràcies, voluntaris

L’Èric Solanes, un jove veí de Lleida, és un exemple de superació i de generositat. Un jove que, per avatars de la genètica, del destí, ha hagut de saltar molts obstacles que li ha posat la vida. Vaig conèixer el cas de l’Èric dijous passat, al Cafè del Teatre de l’Escorxador, en l’acte de reconeixement als voluntaris organitzat per la Federació Catalana del Voluntariat Social, que aplega unes 75.000 persones a Catalunya i que a Lleida dirigeix la Rosa Palau.

L’Èric, que va néixer amb espina bífida però que no sap què significa el verb rendir-se, és voluntari de l’Associació Lleidatana Síndrome de Down. La generositat d’aquest jove sembla no tenir límits: dedica bona part del seu temps a ajudar els altres, sense demanar res a canvi. I sense perdre el somriure.

Amb persones com l’Èric ho tenim molt fàcil per avançar en la idea de convertir Lleida en una ciutat referent en l’àmbit dels valors, del civisme, de la convivència. Ho tenim fàcil amb l’Èric i amb l’Imma Galindo, voluntària, també, de l’Associació Lleidatana Síndrome de Down; i amb la Judith Vilalta i l’Adrià Godia, de la Fundació Verge Blanca; i també amb el Jordi Puche, de l’Associació Espanyola Contra el Càncer; i amb la Conxita Canut, de Dret a Morir Dignament; i amb la Roser Capdevila i l’Anna Maria López, dels Amics de la Gent Gran; i amb la Maria Pallissé i l’Arseni Serra, de la Fundació Sant Joan de Déu. Amb aquestes grans persones, solidàries fins a l’infinit, fer una ciutat millor esdevé un repte més fàcil.

En l’acte de dijous vam fer un reconeixement a la generositat d’uns quants lleidatans i lleidatanes que dediquen bona part del seu temps als altres. Però sou molts els col·lectius i les persones que ho feu, assumint responsabilitats i, alhora, adquirint habilitats d’organització, relació i empatia. I, en contra del que alguns pensen o diuen, els joves són un actiu molt important i també s’hi impliquen. Hem de fomentar aquests valors des de ben petits, als centres educatius, a les famílies i també a la ciutat, perquè ser voluntari o voluntària sigui una actitud inherent, una opció vital cada cop més natural. Hem vist com en moments difícils, la societat tendeix a acostar-se als altres i a mostrar la seva millor cara, surt des de dins el vessant més humà.

Lleida és un exemple de solidaritat i amb l’aportació altruista del voluntariat contribuïu a fer realitat una societat més cohesionada, lluitadora, més activa i compromesa. Us motiva allò que podeu aportar als altres i això és digne d’admirar. És gratificant saber que hi ha bones persones disposades a donar allò que poden amb el seu coneixement, la seva expertesa o la seva companyia, sense esperar res a canvi.

Aquest article vol fer extensible l’homenatge de la Paeria a tots els voluntaris i les voluntàries que tenim a la ciutat. Gràcies per la vostra feina. Gràcies pel vostre compromís.