Un tercer sector de primera

A Lleida hi ha més de dues-centes entitats que cada dia es dediquen a ajudar persones que necessiten ajuda i que treballen incansablement perquè els més vulnerables tinguin les oportunitats que es mereixen. En els últims deu anys, amb la crisi econòmica, les organitzacions del tercer sector han patit l’impacte de les retallades del Govern de la Generalitat; però no només això: han hagut de fer front a un increment dels costos superior al 9%.

Malgrat aquesta injusta minva de recursos, les entitats socials –una de cada quatre van tancar amb pèrdues el 2018– s’han mantingut al peu del canó i han seguit prestant un servei que és essencial. L’esforç que fan és titànic i mereix tot el nostre reconeixement. A la Paeria ho vam fer en el darrer ple, a instàncies del grup municipal del PSC i de la mà de la majoria de regidors i regidores. Amb unanimitat, divendres, la corporació va manifestar el “suport a les entitats del tercer sector de Lleida i de Catalunya” i va posar en valor “la seva tasca diària per contribuir a la garantia dels drets socials”.

En efecte, parlem dels “drets” de les persones; de drets essencials: d’habitatge, de tenir una feina digna, de poder disposar d’una renda mínima que garanteixi la cobertura de les necessitats més bàsiques, d’educació, de salut... I amb els drets no s’hi juga.

En la lluita a favor de la justícia social ens hi trobarem i, ara que al Govern català li pertocarà dissenyar el pressupost per al 2019, serem combatius: demanen a la Generalitat que garanteixi els diners suficients per als programes que impulsen les entitats; que impulsi un pla urgent de recuperació que prevegi una millora de les condicions laborals dels professionals del sector per evitar el col·lapse. Cal, també, més inversió per afrontar els reptes que planteja el fenomen migratori i un desplegament total de la Renda Garantida de Ciutadania, que en el seu primer any de vigència només s’ha concedit a una de cada quatre persones que la necessiten.

En aquest context, també instem el Govern de l’Estat que, en col·laboració amb l’administració autonòmica, segueixi lluitant per la recuperació de les lleis socials que han de garantir els drets de les persones i que reverteixi les polítiques conservadores dels últims anys. Entre tots –ajuntaments, Generalitat i Estat– hem de protegir com sigui les entitats que, dia a dia, fan l’impossible perquè la nostra sigui una societat més justa.

Tenim un tercer sector de primera que no s’ha arronsat davant de les dificultats; comptem amb uns professionals compromesos, amb voluntaris que s’hi deixen la pell, i hem de ser al seu costat. Els ajuntaments hem fet un gran esforç els anys de la crisi per garantir la prestació de serveis bàsics i, en massa ocasions, ens hem sentit sols. Les coses han de canviar: toca anar tots a l’una en la causa més justa de totes.