La Lleida de les dones

El crit d’exigència d’una igualtat real i efectiva entre homes i dones és la reclamació democràtica més important dels darrers anys, de què participen milions de dones (i d’homes) des de la convicció que no hi ha transformació social de progrés sense els valors de la llibertat i la igualtat que comporta el feminisme.

La de les dones és una de les principals revolucions que la societat té pendent arreu del món i que, a hores d’ara, no hem estat capaços de fer realitat, tenint en compte les discriminacions i les situacions de violència encara existents. Els ajuntaments hem estat, des de la recuperació de la Democràcia, un dels principals agents promotors de la igualtat al nostre país i l’hem desenvolupada en el marc de les nostres ciutats i pobles. En ple segle XXI, no hem de defallir en aquesta causa.

Des de la Paeria, apostem perquè el feminisme i la igualtat estiguin al centre estratègic de la política municipal. Per assolir aquest objectiu hem de ser exemplars i dotar l’acció del govern d’eines que garanteixin la transversalitat així com impulsar mecanismes efectius per a la participació real de totes les dones. Aquest mandat hem consolidat la feminització de la plantilla i, en l’actualitat, les dones són majoria a l’Ajuntament (57,6%). També tenen presència en els escalafons més alts i, per exemple, representen el 52 per cent dels alts càrrecs i el 60 per cent del funcionariat de nivell A1. Però el compromís d’aquest equip de Govern va més enllà de la superació del sostre de vidre per a les funcionàries municipals: en aquesta línia, el Protocol per a la prevenció, detecció i resolució d’assetjament sexual per raó de gènere, d’orientació i identitat sexual, gestió que ha estat encarregada recentment a la responsable dels Serveis Jurídics municipals, és un altre vessant d’actuació.

La violència de gènere és una de les xacres més greus de la nostra societat. Hem d’apostar, necessàriament, per tal d’incrementar el suport que la Paeria ja presta, amb més recursos per a l’acolliment d’urgència i amb la revisió del Protocol d’atenció a les dones en situació de violència masclista. En aquest sentit, és clau la tasca de sensibilització social i la tolerància zero. Un pas endavant pot ser un gran Acord ciutadà contra la violència de gènere i una acció que vinculi un dels col·lectius més sensibles en aquest tema, els joves. Per això, crec fermament que cal crear una xarxa de joves contra la violència i el sexisme.

El treball que em plantejo emprendre té com a base les accions que l’Ajuntament de Lleida ha dut a terme els darrers anys per apoderar les dones, per atendre les situacions d’urgència i per donar suport als seus projectes empresarials.

L’aprovació del III Pla Municipal de Polítiques d’Igualtat de Gènere, 600 consultes realitzades al servei d’assessorament jurídic, 2.000 atencions d’ajuda i orientació psicològica, 3.000 participants anuals al programa Activa’t al casal, suport a les 60 entitats i vocalies de dones, prop de 160.000 euros destinats a microcrèdits per a emprenedores o l’acolliment d’urgència per a 53 dones víctimes de violència i els seus fills/filles (40 infants), són accions que hem dut a terme el darrer mandat que mostren el compromís de la Paeria per assolir la màxima projecció de les dones, a escala personal i col·lectiva, i la seva protecció. Sobre aquesta base, seguim treballant amb l’objectiu inexcusable d’assolir la igualtat i la transversalitat plena en la societat lleidatana.