Més democràcia, drets civils i llibertat

La sentència contra els líders independentistes per la celebració del referèndum de l’1 d’Octubre, amb penes d’entre nou i tretze anys de presó, suposa un atac contra l’independentisme com a opció política i també contra els drets humans.

L’Estat ha prioritzat, un cop més, la defensa de la unitat d’Espanya, a costa de la degradació de la seva democràcia i de la pèrdua de reputació internacional. I ho fa de forma ben conscient, com ho demostra el fet que el mateix dia en què es feia pública la sentència, el Govern espanyol es veiés obligat a llençar una campanya per mirar de rentar de forma preventiva la seva pròpia imatge (una campanya, per cert, que la Junta Electoral ha obligat a retirar). L’Estat ha escollit novament la repressió, l’escarni i la venjança per afrontar un problema polític, que altres democràcies més consolidades han entomat de manera molt diferent.

Però la repressió no és cap solució acceptable i no aconseguirà els seus objectius. La seva voluntat de sembrar la por sembla haver tingut l’efecte contrari, veient les grans mobilitzacions que la ciutadania catalana ha tornat a protagonitzar des de la publicació de la sentència, i que han tingut la seva màxima expressió en les Marxes per la Llibertat, que van confluir divendres passat a la capital del país, coincidint amb la vaga general. Centenars de milers de persones van caminar quilòmetres i quilòmetres i van tornar a omplir els carrers de forma cívica i pacífica, un esperit que ha acompanyat sempre les reivindicacions independentistes i en favor de drets i llibertats. Perquè cal remarcar que l’esperit de les marxes va recordar el que vam viure el 3 d’octubre del 2017, quan persones que no comparteixen el projecte independentista s’afegien a les reivindicacions per denunciar, en aquell cas, la violència policial, i aquest cop per rebutjar una sentència que és injusta i vergonyant.

No podem perdre de vista, no obstant, que aquestes darreres nits els carrers de les principals ciutats del país també han estat escenari d’episodis que no havíem vist fins ara. I aquest fet ens hauria de fer reflexionar. En primer lloc, per recordar el paper fonamental que van jugar Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, al capdavant de les entitats sobiranistes, per calmar els ànims i controlar les manifestacions. Malauradament, avui s’enfronten a prop de deu anys de presó, quan el seu lideratge al carrer seria més necessari que mai. També cal que des de les institucions fem una crida a la calma i reivindiquem els comportaments cívics i pacífics a l’hora de manifestar-se. La crema de mobiliari urbà i els enfrontaments contra els cossos de seguretat no ajuden en res. I, per últim, cal que s’avaluïn certes actuacions policials que tothom ha presenciat aquests dies i que s’assumeixin les responsabilitats pertinents. Amb total transparència i claredat. Els cossos de seguretat han de garantir els drets de les persones i vetllar per la seguretat de tothom, i en qualsevol estat democràtic els excessos policials són rebutjats i perseguits.

Els aldarulls dels darrers dies no haurien d’ocultar la gran injustícia que suposa la condemna de gairebé cent anys de presó per a nou persones que, en compliment d’un mandat popular, van fer possible que la ciutadania exercís els seus drets democràtics de decidir el seu futur a les urnes, a través d’un referèndum. És per això que des de l’Ajuntament de Lleida exigim l’amnistia de les persones preses polítiques, el retorn de les exiliades i la suspensió de les causes que afecten centenars de persones, per motius polítics.

Exigim també que el Govern de l’Estat respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament a les diferents institucions catalanes. I, sobretot, exigim que es retorni a l’àmbit de la política allò que ha estat lliurat a l’àmbit judicial. Perquè la millor recepta per poder resoldre un conflicte polític és i serà sempre més democràcia, més drets civils i més llibertat.