Els Premis Lleida i els drets del lector

Divendres, 15 de novembre, es van concedir els premis Josep Vallverdú i Màrius Torres a Lleida. El periodista de Santa Margarida i els Monjos Jordi Romeu ha guanyat el premi d’assaig amb ‘Les Arnes de Bendicó’, i la sabadellenca Anna Garcia ha guanyat el 24è Premi de Poesia Màrius Torres amb el ‘Dietari del buit’. Competien enguany 21 originals en el Vallverdú i 65 en el Màrius Torres, ambdós en el marc dels Premis Literaris Lleida, organitzats conjuntament per la Paeria i la Diputació de Lleida.

La meua relació amb els premis literaris de Lleida ve de lluny. De l’any 1984, en concret, quan vaig formar part del primer jurat del Premi Josep Vallverdú d’Assaig. El premi es va atorgar aquell any a dos joves autors de Lleida, actualment professors de la nostra universitat: Xavier Macià i Núria Perpinyà. Recordo el paper determinant i l’entusiasme amb què Jaume Magre, traspassat justament fa 20 anys, va engegar aquest premi i em sembla un bon moment per fer memòria del seu paper actiu en la resistència cultural, durant el franquisme, i com a regidor de Cultura, en els primers anys de la Paeria democràtica.

Han passat 36 anys des de llavors, i 24 des que l’Ajuntament de Lleida va crear els Premis Màrius Torres. Amb els guardons que perviuen avui, des de Lleida s’ha fet possible que 2.186 autors i autores amb les seves obres hagin confiat en aquestes convocatòries: 621 assajos i 1.565 poemaris han estat candidats als premis. Els nostres guardons han fet possible, des de Lleida i per a tots els territoris de llengua catalana, la il·lusió que tot autor o autora té: veure publicada la seua obra i el seu talent, i compartir-la amb el públic.

Molts anys després, el 2012, juntament amb l’Ernest Benach, vam guanyar el 29è Premi Josep Vallverdú amb l’obra Mort certa, hora incerta. De l’Edat Mitjana a la Societat en Xarxa. Per tant, he viscut els premis Vallverdú i Màrius Torres rere l’escena, sota el focus de l’autor premiat i ara, amb la responsabilitat de continuar, des de la primera institució de la ciutat, fent que aquests guardons siguin, com assenyalava el president de la Diputació, uns premis de país i un referent de qualitat literària.

Daniel Pennac, en un assaig que s’ha convertit en un clàssic de com incentivar la lectura entre els joves, Com una novel·la, comença advertint que el verb llegir “no suporta l’imperatiu. Aversió que comparteix amb altres verbs: el verb estimar... somiar...” i introdueix un concepte interessant, els drets del lector, entre els quals hi ha el dret a saltar-se pàgines o a llegir en qualsevol lloc... La qüestió de fons és que les lletres t’atrapin. I és que, com diu Pennac: “L’home construeix cases perquè està viu, però escriu llibres perquè se sap mortal. Viu en grup perquè és gregari, però llegeix perquè se sap sol.”

La lectura ens salva, ens commou i ens permet viure més i més intensament. I per això divendres animava els assistents a la gala dels Premis Lleida –i ho faig avui, adreçant-me als lectors de SEGRE– a fer cas de Daniel Pennac, escriptor francès nascut al Marroc, i gaudir del plaer de la lectura dels escriptors i escriptores de les nostres terres i també d’aquells i aquelles que ja acumulen el reconeixement de ser vinculats a dos dels grans noms de la nostra literatura, com són Josep Vallverdú i Màrius Torres.