PCiTAL, un projecte de ciutat

Aquells dies mandrosos després de Nadal i Sant Esteve i abans de la nit de Reis són dies per reflexionar. Són els dies en què la gent fa el resum a les seves xarxes socials de l’any que estem a punt de deixar, però també són els dies en què aixequem la mirada cap a l’any que estem a punt d’estrenar. El 2019 ha estat un any que recordarem sempre, l’any del canvi honest, valent i emprenedor. L’any del Pacte de Sant Joan, l’any que es van bastir ponts per aconseguir un canvi que alguns veien impossible.

És en aquest punt, doncs, que cal fer balanç sobre els encerts però també –i molt especialment– sobre els errors. Han estat sis mesos (des que vam entrar a les respectives regidories el dia 1 de juliol) molt intensos per edificar els fonaments d’un canvi profund a l’ajuntament de Lleida. Com no ens vam cansar de repetir en campanya i des del minut zero que vam entrar a la Paeria, el canvi no només és en el fons: endreçar el deute, gestionar amb objectivitat, honestedat i transparència, impulsar projectes sòlids; sinó també –i molt especialment– en les formes: el temps del presidencialisme ha donat pas al treball en equip, més horitzontal i més cooperatiu.

Passat aquest temps “de gràcia”, de conèixer cadascun dels racons i circuits de la casa, encarem un 2020 ple de reptes, fites i propostes, que anirem desgranant en els mesos vinents. Avui, però, vull dedicar aquest espai a un dels projectes més importants: el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida.

Aquest és, sense cap mena de dubte, un projecte de ciutat en majúscules, de Lleida i per Lleida; que aglutina talent i coneixement, innovació i sector primari, impuls econòmic i oportunitats de treball. Universitat, empreses i institucions treballant plegades per connectar projectes i fer realitat un espai amb un gran potencial econòmic i de creixement. És la Lleida emprenedora i connectada.

El Parc compta avui amb 120 empreses, uns 1.600 treballadors i 166 milions d’euros de facturació, aproximadament. És ja, doncs, un dels principals centres econòmics de la ciutat. Un projecte conjunt de la Universitat i de l’ajuntament per facilitar espais per a emprenedors, per a projectes empresarials i per a centres de recerca que segueix creixent, sobretot amb professionals joves i ben preparats.

Aquest divendres vam acabar de tancar dues operacions de reestructuració del deute per poder garantir-ne la viabilitat i el futur: una amb l’Institut Català de Finances i l’altra amb La Caixa. Aquestes operacions, així com la moratòria del novembre passat, fan que aquest deute, ara diversificat i endreçat, pugui ser digerible i assumible en els pròxims anys. Això ha de permetre donar aire, esperança i transmetre optimisme i serenor al Parc. Ens n’hem de felicitar tots plegats. Queda molta feina per fer, però les bases per al futur són ara més sòlides.

Ara, i a les portes del nou any, hem de deixar de parlar de deutes. Després de deu anys, cal començar a parlar dels tres grans eixos vitalment necessaris per fer més gran el projecte i consolidar-lo: hem de millorar-ne l’entorn, la connectivitat, els accessos i les infraestructures. Hem d’ampliar-ne les instal·lacions per donar cabuda a nous projectes. I hem d’invertir en la comunicació perquè tots els lleidatans i lleidatanes coneguin el parc. Només podem estimar-nos realment allò que coneixem, i cal que mostrem amb orgull el nostre parc.