Les ciutats que volem

Un dels principals reptes que afronta la societat actual és la crisi climàtica. Tots som conscients de l’escalfament global, l’efecte hivernacle o la crisi de la biodiversitat mundial, però no acabem de decidir-nos a posar en marxa els mecanismes necessaris per fer-hi front perquè això implica canviar els nostres models de vida, els patrons culturals i l’actual model polític i econòmic. Potser ara que tothom reflexiona sobre quin futur ens espera després del sotrac del Covid és un bon moment per pensar les mesures que des dels municipis es puguin adoptar per fer front a aquesta crisi, tenint present el projecte de més llarg termini de fer un món més equitatiu i sostenible.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) haurien de ser la guia que ens portés a aquesta meta. El 2015, els líders mundials reunits a les Nacions Unides van presentar els ODS alhora que es comprometien a treballar per implementar-los en un termini raonable. Aquest propòsit va rebre el nom d’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que es fixava com a objectius l’erradicació de la pobresa i el desenvolupament sostenible en els àmbits econòmic, social i ambiental.

L’agenda contempla cinc grans àrees: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i el partenariat. Les persones han de ser el centre d’atenció amb l’objectiu de reduir la pobresa i millorar la salut i l’educació. El planeta es veu afectat per l’activitat humana, que altera l’ecosistema, destrueix recursos naturals i contribueix al canvi climàtic. La prosperitat s’ha de basar en un model econòmic sostenible, respectuós amb els recursos naturals i curós amb la generació de residus. La pau inclou la governança dels estats, l’estat de dret, els drets humans, les llibertats fonamentals, l’accés equitatiu a un sistema judicial just i la lluita contra la corrupció. Finalment, el partenariat es refereix a la implicació i col·laboració de diferents actors: governs, multinacionals, societat civil i món científic.

Entre els disset objectius, em vull referir especialment a dos que han d’actuar com a marc general per als municipis a l’hora de pensar i dissenyar les ciutats post-Covid: l’objectiu número 11 proposa aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles. I el 13 planteja adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes. Avançant en aquesta direcció s’obre el camí a d’altres objectius, perquè és indubtable que unes ciutats pensades per al benestar de les persones tenen efectes positius en la salut de la població, poden facilitar l’accés a energies assequibles, segures i sostenibles, contribueixen a un creixement econòmic sostingut i sostenible i potencien les infraestructures resilients i les modalitats de consum i producció respectuoses amb l’entorn.

El model de ciutat a què aspirem ha d’apostar per ciutats compactes amb bones infraestructures de transport públic. Hem de repensar la mobilitat urbana i convertir-la en un àmbit d’innovació. Podem començar reduint la dependència del cotxe, que és una de les principals fonts de contaminació atmosfèrica, i apostar per la bicicleta com a principal alternativa. Per això cal facilitar-ne l’ús ampliant les zones en què els ciclistes puguin circular de forma segura. Però ens hem d’oblidar de la idea de carrils bici que requereixin aixecar carrers per construir-los. Allà on sigui possible, la bicicleta ha de poder compartir l’espai amb altres vehicles. Això és fàcil d’aconseguir amb les zones 30, els carrils unidireccionals o donant la preferència a la bicicleta i la mobilitat sostenible en el carril de la dreta dels carrers on n’hi hagi dos en la mateixa direcció.

Aquest senzill canvi d’hàbits en el transport pot fer que els desplaçaments siguin més ràpids i còmodes, elimina els embussos i ens convida a fer més exercici, alhora que contribueix a reduir els nivells de contaminació. Les zones verdes també contribueixen a la qualitat de l’aire que respirem. Hem de propiciar més espais verds a les ciutats perquè a més de reduir la contaminació i captar CO2, ajuden a reduir la calor a l’estiu i també el soroll. Els beneficis per a la salut són evidents: guanyem en esperança de vida, es redueixen els problemes de salut mental, millora l’estat d’ànim i les criatures creixen més sanes.

Per avançar en aquesta direcció hem de comptar amb la ciutadania. Hem d’involucrar tothom en el disseny de les noves ciutats fomentant la participació ciutadana i dotant-la d’un enfocament ascendent. Perquè si una cosa n’hem de treure de tot això que ens ha passat és la necessitat de repensar comportaments i hàbits, la necessitat de fer unes ciutats més amables i saludables. La necessitat, al cap i a la fi, de posar les persones al centre.