Incerteses i evidències

2020 no serà l’any que esperàvem. Acabem de superar-ne la primera meitat i no para de reservar-nos sorpreses. És a dir, la incertesa va en augment. Pel que fa a la pandèmia, el missatge oficial que “la tardor seria problemàtica” ha quedat superat per les circumstàncies greus que estem vivint i que han portat, entre d’altres, a l’enduriment de les mesures aplicades a Lleida i el Segrià, la Noguera, l’Hospitalet i l’àrea metropolitana de Barcelona, de moment.

Després d’una fase 3 de 24 hores, el desconfinament va ser massa ràpid. Semblava com si ens haguéssim de menjar el món: moltes mesures d’autoprotecció es van relaxar i el rebrot del Segrià es va afrontar amb un cert grau d’improvisació que no podem negar. No vam ser prou conscients que haurem de continuar vivint amb molts dubtes i algunes incerteses, almenys fins que no disposem d’una vacuna fiable i a l’abast de tota la humanitat.

El negacionisme i les teories de la conspiració no ajuden gaire. Ni tampoc es tracta de donar cops de puny damunt d’una taula, quan la realitat ens disgusta. Hem de ser conscients que a Lleida ciutat els contagis s’han incrementat en un 71% en una setmana. Negar aquesta evidència és perillós i provoca una indignació lògica entre els sanitaris, que no volen tant ser aplaudits com escoltats. El doctor Morales-Rull, de l’Arnau de Vilanova, ho expressava d’aquesta manera: “Tinc malalts que s’estan ofegant amb un dispositiu ventilatori i és indignant que algú pugui dir que no se’ls creu.” No som els únics, però. En el conjunt de l’Estat s’han duplicat els contagis, a Madrid, Navarra, Euskadi i Andalusia, i a tot el món, cada dia es detecten 150.000 casos nous, mentre les corbes de contagi segueixen batent rècords als Estats Units, a Rússia, al Brasil, etc.

Sabem que el confinament és una eina molt eficaç per aturar el virus, però dos confinaments en pocs mesos, com a Lleida, poden tenir efectes devastadors sobre alguns sectors de l’estructura empresarial lleidatana. El president de la Cambra de Comerç de Lleida ha declarat públicament que “el confinament té un impacte brutal sobre l’economia i els ciutadans”, i les cambres, organitzacions empresarials i col·legis professionals han fet públic un manifest en el qual demanen mesures fiscals, tributàries i d’inversions estratègiques que depenen en gran mesura de la reacció dels governs català i espanyol. L’afectació d’aquesta aturada sobre el sector cultural també s’ha d’incloure entre els més damnificats econòmicament parlant. Crec sincerament que en totes les administracions –l’espanyola, la catalana, la local, etc.– hi ha una voluntat sincera de fer el que calgui perquè el virus no rebroti i que no hi ha cap mena de maliciosa satisfacció a l’hora de prendre mesures tan dràstiques com les que han començat afectant la comarca del Segrià i que s’aniran estenent a altres territoris de Catalunya i Espanya.

Ara més que mai, aquells que ostentem càrrecs de representació o de gestió política hem de ser capaços de col·laborar en l’esforç per frenar l’avenç del virus, però això no significa que no tinguem, al mateix temps, l’obligació de reclamar de totes les administracions una bona gestió, sempre que aquestes disposin de les competències i dels recursos econòmics imprescindibles. En el cas de la Generalitat, l’infrafinançament –aquests més de 16.000 milions d’euros de recursos fiscals que no tornen a Catalunya– limita greument, entre altres coses, la vitalitat de la sanitat pública. En el cas dels ajuntaments, la situació és encara més crítica. Som l’administració més propera a la ciutadania, aquella que més directament se sent interpel·lada per tot el que s’esdevé –això és bo, significa que som propers–, però malauradament som la que disposa de menys recursos i de menys autonomia.

Malgrat tot, però, fa un any vam assumir el compromís de vetllar per tota la ciutadania i cap dificultat ni les adversitats del moment no ens faran trontollar.

Tinguem cura els uns dels altres. No es tracta tant de jerarquies ni de declaracions emfàtiques, sinó de la capacitat que tenim per treballar en xarxa i per ajudar-nos entre tots, amb la voluntat de no deixar ningú enrere.