Col·laborar per créixer

Catalunya té una llarga tradició de col·laboració entre el sector públic i el sector privat. La manca de poder polític real des de fa més de tres segles produïda per la concentració constant de poder a la capital de l’Estat espanyol ha provocat, per necessitat de supervivència, un important desenvolupament de la societat civil catalana. Aquesta ha substituït amb la seva capacitat financera, iniciativa i emprenedora, en molts casos, les carències causades pel constant i històric drenatge de recursos econòmics cap a altres zones d’Espanya amb un dèficit fiscal consolidat al llarg del temps al voltant del vuit per cent del PIB català.

Diuen que els catalans de les pedres en fem pans i, en aquest cas, de la necessitat n’hem fet virtut. La col·laboració publicoprivada ens caracteritza com a país i és un tret diferencial que no hem de malmetre. Crec fermament en la necessitat de promoure acords a llarg termini entre l’Administració Pública i els agents privats, siguin empreses mercantils o entitats socials. Podem trobar molts i bons exemples en el nostre país de col·laboració en el camp de l’educació, de la cultura, dels serveis socials i també en la sanitat. Aquesta col·laboració presenta grans avantatges, car permet complementar serveis on l’administració no pot arribar.

Hi ha diverses fórmules per fer possible aquest ajut mutu entre administració i societat civil. Una és la concessió administrativa. En tenim molts exemples a la nostra ciutat, però avui voldria referir-me a un en concret, al qual no s’ha donat prou rellevància. Parlo de l’estació de mercaderies de Pla de Vilanoveta. ADIF (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries), propietari dels terrenys, va oferir en concurrència pública la possibilitat d’explotar una infraestructura totalment abandonada durant molts anys. Una empresa de contenidors (de les més importants del món) va fer una oferta i ha aconseguit posar-la en marxa. I, malgrat els imponderables de l’actual crisi econòmica, sens dubte hi està reeixint. Es va demostrar durant els anys d’abandonament de la instal·lació que el sector públic, en aquest cas ADIF, no podia fer front a l’explotació sense l’ajut del sector privat. I tothom hi surt guanyant. Hi guanya ADIF, que dona servei a una propietat en desús; hi guanya l’empresa, que haurà fet els seus números per obtenir benefici, i hi guanya Lleida perquè l’explotació a ple rendiment de la terminal de Pla de Vilanoveta pot representar un gran salt endavant per a la indústria logística de la nostra ciutat. Una indústria neta, generadora de llocs de treball i que pot crear una xarxa indirecta d’activitat que pot revitalitzar tot un territori. En un moment en el qual la primera corona industrial de Barcelona està pràcticament saturada, Lleida pot oferir sol industrial logístic a preus competitius si es troba proper a una terminal de mercaderies que connecta directament amb els ports de Barcelona i Tarragona.

La Paeria ha donat totes les facilitats possibles per tal que el funcionament de l’estació es consolidi de cara al futur. Des del primer moment, ens hem posat a disposició d’ADIF i de l’empresa concessionària per convertir-nos en un company de viatge més en aquesta joint venture, que té una gran importància per a la nostra ciutat. Com a exemple d’aquesta disponibilitat, en el darrer Ple es va aprovar un canvi de qualificació urbanística en la zona ferroviària amb l’objectiu de facilitar el creixement de l’àrea logística i fer encara més viable la instal·lació. En un lloc on en els darrers 20 anys l’única proposta que va sorgir des de la Paeria va ser fer-hi el museu del ferrocarril, ara hi tenim activitat econòmica i creació de llocs de treball. Però no ens podem aturar aquí. L’estació del Pla de Vilanoveta no hauria de ser, de cara al futur pròxim, l’única terminal ferroviària de mercaderies de les nostres comarques. Demarcacions veïnes com ara Girona, Barcelona, Tarragona, Saragossa i Osca, disposen de dos, deu, quatre, nou i cinc terminals ferroviàries de mercaderies, respectivament. Des de la Paeria continuarem promovent sòl industrial i infraestructures que hi estiguin lligades per potenciar l’economia lleidatana.

Aquests són projectes que creen riquesa per al territori i que han de quedar exempts dels vaivens de les ideologies polítiques. He dit en diverses ocasions que crec de manera convençuda en la cultura de coalició. Coalició entre sector públic i societat civil, entre diferents maneres de pensar i d’entendre el país. Això sí, amb un únic objectiu en el cas que ens ocupa: que Lleida esdevingui nexe de camins, nus de comunicacions i el fonament per aconseguir una Catalunya Interior dinamitzadora i motor del nostre país.