1-O: Memòria i dignitat

Deurien ser les 6 del matí. Encara era fosc quan vaig anar a la Diputació. La meva mare s’havia quedat a dormir per estar-se amb els nens. El seu pare era a Colòmbia. Recordo alguns moments molt emocionants: l’arribada de les urnes; el moment en què sortien els voluntaris per ser a les meses; el passadís que es feia perquè els més grans entressin a votar; la força i la felicitat que desprenien les persones grans amb problemes de mobilitat, que s’aixecaven de la cadira de rodes o no utilitzaven el bastó per entrar a votar; la vinguda molt d’hora dels qui havien estat al departament de Treball, Afers Socials i Famílies a avinguda del Segre, després que la policia nacional anés a atonyinar-los per agafar les urnes; el moment de votar; l’orgull que tot un poble s’alcés per fer realitat l’1-O...

Però també, com vosaltres, vaig viure molta tensió durant aquell dia. Els qui érem a la Diputació, no sabíem si en algun moment “vindrien a per nosaltres”. Anàvem veient els vídeos i les imatges de Cappont, de l’EOI, de la Caparella, d’altres pobles i ciutats. Ens esgarrifàvem i alhora sentíem ràbia i impotència.

Mentrestant, a casa ben aviat la meva mare va posar la tele i van començar a veure les imatges de les batudes de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional als col·legis electorals. Els meus fills es van esfereir molt. El gran, aplicant la lògica d’infant, no entenia per què la policia atonyinava persones que anaven a votar i patia per mi. Quan vaig arribar a casa, tenia mil preguntes. La principal, que repetia constantment: per què pegaven els votants, si la policia ens havia de protegir? Vam estar molta estona parlant de tot plegat i no entenia la repressió de cap manera. Era un infant qui no ho entenia. I va resultar ser que aquell infant érem tots nosaltres.

El carrer Major de Lleida acull aquests dies la mostra U: Per tretze fotògrafes i fotògrafs de Lleida. L’exposició, que ha estat produïda pel cicerectorat de Cultura i Activitats Universitàries de la Universitat de Lleida i comissariada per Leo Badia i Xavier Goñi, ja es va poder veure a l’edifici del Rectorat de la UdL, del 5 de desembre del 2018 al 31 de gener del 2019, amb la participació llavors de 14 fotògrafs i fotògrafes. Ara en podrem gaudir fins al 15 d’octubre tot passejant pel centre de Lleida.

Les fotografies il·lustren les vivències i els sentiments d’aquella jornada, en què 34.033 persones van votar en el referèndum a Lleida ciutat, i 34 dones i 89 homes van haver de ser ateses pels serveis sanitaris. Entre totes aquestes persones, vull tenir un record especial per Enric Sirvent, traspassat enguany, que va estar quinze dies ingressat per un infart de miocardi arran de l’actuació policial. Són uns fets que no podem oblidar i que aquesta mostra contribueix a mantenir ben vius a la memòria col·lectiva.

Precisament demà, en aquesta línia de treball per la memòria, s’inicien les compareixences a la Comissió Especial de l’1 d’Octubre, amb les dues primeres persones interessades a explicar-hi el seu testimoni. Amb totes les aportacions de ciutadania i institucions, la comissió reconstruirà el relat d’aquell dia i també de les protestes que es van produir després de la sentència del Tribunal Suprem del 14 d’octubre del 2019.

La comissió, que es va constituir el 10 de setembre del 2019, ha activat aquest setembre el tràmit que possibilita comparèixer-hi a tots els ciutadans i ciutadanes interessats a explicar com van viure aquell dia. Per fer-ho possible, la comissió, presidida per Josep Maria Currià, ha hagut de fer una acurada feina prèvia per establir els protocols que permetessin dur a terme aquestes declaracions, i també ha perfilat altres aspectes jurídics i tècnics, com ara la constitució d’una mesa que rebrà tota mena de materials aportats sobre l’1-O. L’ajuntament reunirà aquests documents, siguin vídeos, fotos o escrits, al seu arxiu per posar-los a disposició d’investigadors i perquè quedi constància de què va passar aquell dia. Tot plegat reafirma el compromís del Govern d’Entesa amb el dret a la recuperació de la memòria i a la reparació de les víctimes. En aquest sentit, durant aquesta setmana vinent durem a terme l’acte de col·locació de les quatre plaques que substituiran els noms de carrers que encara quedaven amb vinculació amb el franquisme. Els noms d’Elena Pàmies, Neus Català, Dolors Sistac i Virginia Woolf lluiran als carrers de Lleida. I fins al dia 15 d’octubre, també lluirà al carrer Major la memòria i la dignitat de tota la gent que va defensar les urnes l’1 d’octubre del 2017.