Parlant d'equitat, de servei públic, de qualitat educativa

El Pacte d’Entesa d’aquest Govern va assumir el compromís d’implantar la tarifació social o progressiva en l’àmbit de les Ecoles Bressol Municipals (EBM).

Aquest model progressiu a Lleida és nou, però no ho és a Catalunya. La implantació d’aquest sistema era una de les recomanacions que l’any 2015 feia el síndic de greuges de Catalunya a l’Informe sobre la Igualtat d’Oportunitats a l’Educació Infantil (0-3 anys). I ho feia per garantir l’accés de qualsevol infant en igualtat d’oportunitats a les escoles bressol municipals. També deia que si el copagament s’incrementava, havia d’estar condicionat pel nivell de renda de les famílies.

Fa anys que ajuntaments de ciutats com Barcelona, Tarragona, Girona, Sabadell, Badalona o Reus, per posar alguns exemples, l’han implantat i segueix estenent-se a tota la geografia catalana. Per què els municipis catalans estem anant cap aquí? En primer lloc, aquesta és una política d’esquerres perquè suposa implementar un sistema més just i equitatiu, que té en compte els ingressos de les famílies i el nombre de membres de la unitat familiar; d’acord amb això, se’ls reconeix el dret a una quota, sense necessitat d’informes de serveis socials per gaudir d’una bonificació com fins ara.

D’aquesta manera s’anivella totes les famílies en l’accés al servei públic d’educació de 0 a 3 anys, cosa que afavoreix l’accés i la igualtat d’oportunitats a tots els infants.

Estem parlant d’equitat. Pel futur de tots els nostres petits i petites i pel futur de la nostra ciutat, la tarifació progressiva o social és un sistema que s’adapta a la capacitat econòmica de les famílies de la mateixa manera que ho fa l’IRPF.

El mes d’octubre vam presentar una primera proposta. Després de la primera aprovació del ple i en període d’exposició pública vam fer 10 reunions amb les famílies de les escoles bressol municipals per escoltar-les i recollir les seves propostes.

Des del primer moment, hem estat disposades a escoltar-les i a millorar en allò que fos possible aquella proposta inicial. Poc després els passàvem una enquesta per recollir les necessitats reals en qüestió de conciliació per adaptar els horaris i l’oferta de serveis.

Fruit d’aquest procés, vam introduir un seguit de novetats, entre les quals hi ha el fet d’incorporar dos trams més de renda per la franja alta, fet que suposa un total de 10 quotes diferents, i el fet d’abaixar la quota màxima i establir-la en 200 €. Qui pagarà aquests 200 €? Doncs en una família de 4 membres aquella que tingui més de 75.000 € de base general imposable.

Aquesta ampliació de trams ens ha permès introduir més progressivitat en les quotes i que hi hagi menys diferència als trams. També s’han introduït diferents modalitats horàries –horari complet i horari intensiu– que fins ara no teníem, cadascuna associada a quotes diferents, amb la voluntat d’introduir flexibilitat en funció de les necessitats de les famílies.

A més, s’ha ampliat l’horari d’acollida al matí, que s’iniciarà a les 7.45 h atenent el que ens havien demanat, i també hem ampliat la possibilitat de fer mitja hora més d’acollida a la tarda per facilitar la conciliació amb l’horari laboral. Una altra de les novetats és la introducció de la mitja quota de menjador per facilitar les famílies que treballen per torns o fan teletreball parcialment l’ús d’aquest servei.

I no només això, incorporem tres bonificacions possibles: del 50% sobre la quota que els correspongui per tram de renda a les famílies nombroses i monoparentals, i del 10% o 15%, respectivament, per a famílies amb infants amb discapacitat segons el grau, amb 2 o 3 infants a l’escola bressol o aquelles que tinguin algun infant en acollida. I aquestes bonificacions són acumulables, fet que implica que a les 10 quotes per horari complet i a les 10 per horari intensiu s’afegeix una variabilitat de 100 quotes més possibles segons la situació de cada família.

D’aquestes possibles 120 quotes, 91 queden per sota dels 92 €, que és aproximadament la quota actual, i només 29 queden per sobre d’aquesta xifra. I això vol dir un ventall de preus que van dels 5,64 € fins als 200 €.

De manera que, efectivament, en funció de la capacitat econòmica, el nombre de fills i filles i la seva situació, hi haurà famílies que pagaran més, d’altres que pagaran igual i moltes que pagaran menys del que estan pagant ara. I la quota es revisarà cada any, de manera que, si les famílies pateixen una davallada dels seus ingressos, això es traduirà en una baixada de la seva quota.

Estem parlant de servei públic. I públic vol dir qualitat, vol dir tenir capacitat per garantir serveis i vol dir justícia social. A Lleida tenim una xarxa d’EBM de molta qualitat, però la qualitat cal mantenir-la.

La qualitat està en la quantitat de mestres, en les ràtios baixes, en les instal·lacions, en la necessitat d’ampliar places, a adaptar els espais, els materials, els projectes educatius i invertir amb força en la formació dels equips docents. La qualitat està en l’Equip d’Atenció Psicopedagògic (EAP) i en el Servei d’Intervenció Socioeducativa per a famílies amb risc d’exclusió social que hem fet extensiu a totes les EBM i que només tenim a la nostra xarxa.

I això és treballar per l’equitat i per facilitar l’accés al servei d’educació de 0 a 3 anys a famílies que fins ara potser ni s’ho plantejaven. I això també és combatre la segregació en aquesta etapa.

Molts infants amb necessitats educatives especials (NEE) es queden a casa i aquest és un factor determinant del seu futur. Volem que vinguin a l’escola bressol, que es pugui fer una bona detecció d’NEE, perquè aquesta detecció primerenca permeti després fer reserves de places ajustades a la realitat i una distribució més equitativa de l’alumnat amb necessitats educatives entre els centres.

Perquè, si van a l’escola bressol, quan iniciïn l’escola, ho fan en igualtat de condicions a la resta d’infants que sí que han estat escolaritzats de 0 a 3 anys, i aquest fet diferencial de tan petits acaba en un impacte en les seves possibilitats a futur i en el conjunt de tota la ciutadania. Volem garantir l’equitat i aquesta igualtat d’oportunitats.

Les escoles bressol municipals són una part important del sistema educatiu de la ciutat, però no l’única. Tenim, a més, escoles artístiques municipals, escoles de primària –de les quals assumim manteniment, neteja i subministraments–, tenim ludoteques, oferta d’activitats extraescolars, Universitat Popular, activitats d’estiu, etc., i hem de ser capaces d’atendre les necessitats i mantenir també la qualitat en tot el sistema.