Lleida serà feminista o no serà

A través de la lluita feminista s’ha reivindicat al llarg dels anys la situació de greuge en què han viscut les dones en una societat patriarcal, estructurada en una relació de poder i de domini, que estableix una situació de desigualtat sistèmica per raó de gènere.

La constant reivindicació política, social i cívica del moviment feminista ha aconseguit victòries com el vot, la igualtat de condicions en dret, l’equiparació en el mercat laboral i els drets de cures. A poc a poc, també anem aconseguint que comenci a haver-hi més visualització i suport a les dones dins del món de l’esport, de la ciència i, naturalment, també en el de la política. Malgrat tot, continuem tenint molts reptes i molta feina de cara al futur, ja que no ens conformem només a ser-hi per constar i prou, també volem intervenir i transformar.

Maria-Mercè Marçal escrivia anys enrere que l’entrada massiva de dones als llocs de responsabilitat del món, fins llavors reservat als homes, suposaria la reconversió, la humanització d’aquest món. Totes aquelles qualitats, tots aquells valors associats fins llavors a la dona (l’empatia, la capacitat de consens i negociació...) i tancats amb ella en el gueto familiar, s’expandirien a tota la societat. I és aquest el repte feminista que tenim, també, les dones dintre la política: feminitzar-la.

Són molts i diversos –cada vegada més– els lideratges feministes que van aconseguint llocs de poder, i ara el que toca és consolidar-los. Fer-los nostres mostrant a la població que liderar en política i ser mare és –o ha de ser– compatible; exposant que ser una dona trans, racialitzada o que prové d’una família humil no és un inconvenient per poder presidir una associació, un partit, una ciutat o, fins i tot, un país. I exposar que ja n’hem tingut prou de sobreexigències, i que no demostrarem que som capaces a ningú més que a nosaltres mateixes.

La situació amb la pandèmia no ha fet més que agreujar aquells problemes i discriminacions que ja sofríem abans, sigui accentuant la violència masclista o sent les que més hem sofert amb acomiadaments i ERTO dins l’àmbit laboral. Però al mateix temps també ha servit per evidenciar com les cures són essencials per al dia a dia en la vida de qualsevol persona i com és de necessari valorar-les, reivindicant que les dones cuidadores també són treballadores.

Les set dones que formem part d’aquest govern venim de tres partits diferents i, en molts casos, també tenim idees i punts de vista diferents. Però tot i això també tenim moltes coses que ens uneixen, com ara la lluita feminista.

És per aquesta raó que, encara que 8 de març ha de ser cada dia, volem que la celebració i reivindicació del dia d’avui, dins d’un any tan estrany i difícil, no perdi l’essència i força que mereix. I volem recordar, una vegada més, que la ciutat de Lleida serà feminista o no serà.