Teixit cultural i ciutat

Quan es defineixen indicadors per mesurar la qualitat de vida en una ciutat, els factors relacionats amb l’activitat cultural són cada cop més rellevants. Si bé en un inici es tendia només a quantificar el nombre d’equipaments culturals, de contenidors, i això podia conduir a una política d’inversions en infraestructures sense massa projectes al darrere, resulta molt més important conèixer aspectes com la capacitat real d’incidència sobre el teixit social de la ciutat o el dinamisme dels diferents agents culturals, siguin públics o privats.

De fet, la cultura és un motor de transformació social i econòmica i un pilar del desenvolupament sostenible de les ciutats.

A la conferència de la UNESCO Habitat III del 2016 s’assegurava que quan se situa la cultura en el cor de la planificació urbana, aconseguim ciutats més inclusives, segures, resilients i sostenibles.

En aquest sentit, els treballs de l’Agenda 21 proposen que la cultura és un instrument d’empoderament comunitari i cohesió social, perquè alimenta els processos de reconeixement i connexions dins de les comunitats urbanes. Per això és important fomentar la participació cultural basada en la diversitat, especialment quan parlem de migrants, jovent o gènere.

A la vegada es reconeix el paper de la cultura en el progrés econòmic des de molts punts de vista. Ja sigui en els aspectes relacionats amb la creativitat o en el desenvolupament d’habilitats socials entre molts d’altres. La capacitat de produir continguts audiovisuals, digitals o jocs contribueix a generar noves formes d’intercanvis socials i econòmics, però també aquelles formes que es poden considerar més tradicionals com totes les activitats relacionades amb el patrimoni, les arts en viu o la literatura. Recordem que l’aportació del sector cultural al PIB de Catalunya està prop del 6%.

Quan es plantegen les estratègies de recuperació basades en els fons europeus Next Generation, és imprescindible tenir en compte la dimensió cultural. La competitivitat de les ciutats basada en el coneixement i la innovació necessita alimentar-se d’una creativitat que només un ecosistema cultural potent pot produir. Però parlem també d’aquesta ciutat cohesionada i emocionalment sana, atractiva per treballar-hi però sobretot amable per viure-hi. Fer ciutat ara és interconnectar les inquietuds culturals d’uns i altres, acompanyar iniciatives, explorar territoris nous o pensar l’espai públic com el lloc d’intercanvi d’experiències.

Posem un exemple recent. Malgrat que aquest Sant Jordi encara no haurà estat com voldríem, perquè les entitats no s’hi han pogut sumar, però que ha permès el retrobament de la ciutadania amb els llibres, sí que hem pogut explorar com l’avinguda Francesc Macià pot articular un eix cultural que tindrà el nou Museu Morera al centre de la Rambla Ferran i a l’altre extrem un node de comunicacions amb les estacions de trens i autobusos, amb un procés de recuperació patrimonial per a usos col·lectius que vetllarem especialment per connectar ciutat, cultura i país.

Promoure més activitats en aquest eix, aconseguir que la ciutadania se’l faci seu i consolidar una mixtura d’usos, residencials, comercials, d’oci, administratius i culturals el pot convertir en un gran espai vertebrador de Lleida i recuperar-lo definitivament.

Teixir cultura és teixir ciutat.