Des de l'EMU recuperem la funció social de l'habitatge

Dimarts, com a president de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, feia públic que l’EMU posa a disposició de la campanya agrària d’aquest any més d’un centenar de places en habitatges equipats per a les persones que treballen al camp, treballadors i treballadores temporeres que tant aporten a l’economia lleidatana.

Són 18 pisos, un dels quals exclusiu per a dones, repartits en 6 barris de la ciutat, i en la iniciativa hi participa també l’Agència Catalana de l’Habitatge, que hi aporta 4 habitatges. Els destinataris són persones treballadores del camp en situació de precarietat econòmica i sense solució habitacional, que abonant 4 euros per nit, 120 al mes, tindran un pis equipat i amb tots els consums inclosos.

El projecte es pressuposta en 75.360 euros i l’ingrés es preveu que no superi els 20.000 euros. No es busca pas la rendibilitat, sinó fer polítiques per contribuir que qui treballa al camp visqui amb les condicions que mereix.

I és cert que en alguns casos correspondria als empresaris facilitar allotjament, però mentre l’administració competent no posa solució a aquest incompliment per part d’alguns pocs, la Paeria aporta solucions habitacionals perquè ningú dormi al carrer. Aquí convé agrair un cop més l’enorme paper d’entitats com Arrels Sant Ignasi, Càritas o la Creu Roja, entre d’altres, per dignificar l’acollida.

Perquè, efectivament, el municipi no arriba a tot i vosaltres mostreu el camí per millorar..

La gestió d’aquest centenar llarg de places per a persones temporeres s’integra en el dispositiu d’atenció social de la campanya de la fruita, que disposa ja de l’Oficina Única d’Atenció al Centre Cívic de l’Ereta. El dia 1 de juny es traslladarà al Pavelló 3 de la Fira de Lleida, que tornarà a centralitzar l’atenció, també amb el recurs residencial per a les persones que no tenen on allotjar-se, mentre que l’Hotel Nastasi acollirà aquelles que hagin de fer aïllament per motius sanitaris. Des de l’Oficina Única es derivaran les persones als habitatges de l’EMU.

Per primer cop, doncs, el govern de la Paeria integra en el dispositiu d’atenció a les persones temporeres 18 pisos que serviran per dignificar la vida d’aquests treballadors i treballadores, essencials perquè l’Horta de Lleida segueixi sent el nostre rebost.

També per primer cop la Paeria ha signat aquesta setmana un conveni de cessió de 60 habitatges, un acord rubricat pel president de l’EMU, o mateix, amb la Sareb, que permet disposar ja de 33 pisos en diferents barris, que s’inspeccionaran i es revisaran de manera immediata per destinar-los a ús social. S’incorporaran al parc d’habitatges de l’EMU per a lloguer social i per a l’allotjament de persones en especials circumstàncies de protecció.

La defensa de la funció social de l’habitatge encara ha generat una tercera notícia aquesta setmana, quan hem fet públic que hem detectat 1.150 pisos buits més. Igual que vam fer amb els 388 pisos de grans tenidors decretats en situació anòmala, hem informat als propietaris que els poden llogar a través de la Xarxa de Mediació del Lloguer Social, amb l’obtenció d’avantatges, com són la formalització i el seguiment del contracte, assegurances multirisc i defensa jurídica i la bonificació de l’IBI del 90%, entre d’altres.

Hem de prendre consciència que un habitatge ha de complir la seva funció social, que no és altra que acollir famílies. Poder estar a recer, poder estar a casa, forma part dels mínims que ens hem de garantir mútuament, posant tots els recursos municipals possibles per fer front a l’emergència habitacional que pateixen tantes famílies a Lleida.

A punt de superar l’equador del mandat, aquest Govern d’Entesa diu amb orgull que avancem en polítiques que han de permetre quelcom tan obvi com que tothom tingui un sostre digne. I ho fem malgrat que des dels municipis tenim una escassa capacitat per fer front a l’emergència habitacional, per les limitacions pressupostàries que patim.

Per motius d’espai no ens podrem ocupar de les omissions d’altres administracions per fer efectiu el Dret a l’Habitatge. .

Som aquí per fer feina, no pas per excusar-nos. Tenir casa és una necessitat bàsica, i mai s’hauria d’haver convertit en una odissea ni en un luxe per a ningú.