Lleida 2030. De la recuperació a la capital AgroBioTech del sud d’Europa

L’any 2030, Lleida serà un referent en la manera de posar la tecnologia al servei del sector agroalimentari i de l’economia verda. Hem arribat a meitat del mandat havent hagut de fer compatible la lluita per la salut i per la vida amb la continuïtat de la ciutat, i ara toca reactivar-ne l’activitat econòmica, social i cultural, potenciar la imatge de Lleida i lluitar per un futur millor.

Per arribar a ser la capital AgroBioTech, durant la propera dècada hem de fer una transformació integral de la ciutat. De moment, a curt termini, hem de treballar pel bé comú dels ciutadans i ciutadanes de Lleida; a mig termini, hem de construir una Lleida més justa, més saludable, més emprenedora i més valenta i, a llarg termini, hem de reconstruir i planificar la nostra societat perquè Lleida sigui la ciutat que els nostres fills i filles es mereixen. La Lleida que volem.

Si mirem endavant, Lleida presenta bones expectatives de creixement, equilibri i benestar. El nostre caràcter resilient i discret –no exempt d’ironia– s’ha convertit en una de les nostres fortaleses. Estem orgullosos dels nostres ramaders i productors, de la qualitat dels aliments que produïm i que exportem i fem bandera del sector primari com a sector estratègic per al país i com a motor de l’economia lleidatana. Ara bé, Lleida no és només el rebost de Catalunya; sinó que és un ecosistema de professionals que ens fa competitius en molts àmbits i que configura, així mateix, una indústria agroalimentària de referència.

Lleida és més del que aparenta, més del que projecta i més del que de vegades nosaltres mateixos ens creiem. És per això que considerem estratègic el rellançament de la nostra economia i el plantejament d’una ciutat més verda, sostenible i saludable; de la mateixa manera, també considerem estratègics –alhora que essencials– la modernització i digitalització del teixit industrial i de les pimes, la recuperació del turisme i l’impuls de l’emprenedoria.

Tota aquesta estratègia pilota sobre quatre eixos bàsics. En primer lloc, l’impuls del sector agroalimentari i la bioeconomia, que representen el 40% del PIB de Lleida. Entre la sinergia de diversos hubs, start-ups i entitats crearem un nou pla estratègic orientat a reforçar la innovació i la internacionalització de les empreses i el mercat i establir una xarxa de connexions internacionals.

En segon lloc, el reconeixent del paper del Parc Científic, Tecnològic i Agroalimentari, una de les principals plataformes del sector TIC amb més de 100 empreses i 2.000 treballadors i una peça capdavantera en la transformació digital del territori.

I és que les habilitats digitals són el tercer gran eix. Amb la complicitat de la Diputació, la UdL i la Cambra de Comerç, crearem una nova seu de l’IMO al barri de la Mariola, on s’impartiran programes d’orientació i formació per promoure el reciclatge professional i aconseguir captar i retenir nous talents.

L’últim dels eixos són els espais per al desenvolupament i creixement d’activitats econòmiques, com poden ser els nous Polígons de Torreblanca-Quatre Pilans i Torre Solé, projectes que duplicaran la superfície dels onze polígons actuals i atrauran així nous mercats, clients i negocis.

Amb totes aquestes propostes, l’objectiu no és altre que contribuir a la transformació de la ciutat, sempre amb la vista posada en el 2030.

Ser i fer una ciutat no significa només viure uns al costat dels altres, no és només comprar i vendre, sinó afrontar reptes col·lectius amb la suma de capacitats, competències i recursos. Tots plegats tenim el compromís de fer que Lleida progressi i adquireixi rellevància en els propers anys, però en un món de canvis accelerats, necessitem lideratges sobris, capaços de llegir els canvis necessaris i introduir-los a temps.

Des del govern de la Paeria, ens toca impulsar la reconstrucció d’una societat que s’ha descobert vulnerable, però ho hem de fer de la millor manera que sabem –amb els valors republicans com a bandera– i respectant les estructures i les energies de l’empresariat, dels sindicats, de les associacions i de les entitats; sense interferències partidistes en l’acció cívica i social, ni clientelisme.

No es pot fer una política progressista sense creure en un “nosaltres”, en el que som i ens devem els uns als altres. La ciutadania democràtica va més enllà dels vincles identitaris i implica drets i deures recíprocs, i un compromís insubornable per encarrilar el futur de la nostra ciutat.