Per uns ajuntaments sobirans, democràtics i amb recursos

Les ciutats són nodes culturals, espais de relacions comercials i socials. Les ciutats –en femení plural– són el context on neixen oportunitats i somnis. Però les ciutats també són complexes: hi conviuen diferents pensaments, opinions i orígens.

També són espais on sorgeixen problemàtiques i conflictes.

Array I aquí rau la feina del bon govern municipal: a donar resposta a tota la ciutadania per igual. A intentar fer realitat cada somni i oportunitat. A propiciar les relacions comercials i socials i a fer viure i reviure les activitats culturals.

Aquesta setmana hem tingut dos bones notícies per al món local –per a tots els pobles i ciutats de Catalunya–, totes dues provinents del Govern de la Generalitat. Dues bones notícies que permetran dotar de recursos econòmics l’administració més propera al ciutadà.Dimecres vaig poder defensar al Parlament de Catalunya el posicionament del grup republicà en la convalidació del decret llei pel qual es crea el Fons extraordinari addicional 2021 per als ens locals, amb una dotació de 100 milions d’euros. Una veritable declaració d’intencions del Govern de la Generalitat, i de la conselleria de Presidència.

Una aposta ferma i decidia pel municipalisme. Sense subterfugis ni excuses. Una aposta ferma i decidia per recosir i dotar de recursos la Catalunya sencera.Des de la tribuna, i ara també des d’aquestes línies, vaig fer arribar l’agraïment a tots i cadascun dels alcaldes i alcaldesses del país, siguin del color que siguin, regidors, regidores, personal administratiu, brigades municipals, cossos de seguretat, educadors socials, tècnics de tots els àmbits.

Només aquelles persones que van viure els mesos més durs de la pandèmia des dels ajuntaments de cadascun dels pobles i ciutats de Catalunya sabem tot el que vam arribar a patir per sustentar les nostres ciutats. Vam haver de repensar-ho tot per tirar endavant la vida de les persones quan semblava que el món gairebé s’havia acabat.Aquests cent milions d’euros que incidiran directament a la ciutadania, ja que el Fons va destinat als ajuntaments, consells comarcals i al Conselh Generau d’Aran, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD), seran cadascun dels municipis els que decidiran on destinen i prioritzen aquests recursos. 100 milions d’euros que incidiran directament en l’equilibri dels comptes públics locals.

La creació d’aquest Fons excepcional és, doncs, un acte de justícia amb el món local, és un reforç al primer dic de contenció de totes les administracions públiques.I aquesta setmana, la consellera Vilagrà també va anunciar la pròrroga del pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC). Ho va fer, precisament, a Lleida, en el marc de la fira de Municipàlia –la fira dels ens locals, la nostra fira de referència, on s’han aplegat a Lleida més d’un miler de regidors i alcaldes de tot el món–. Amb aquesta mesura els ajuntaments que havien d’executar els projectes corresponents a l’anualitat del 2020 disposaran d’una pròrroga de caràcter extraordinari, que serà automàtica, fins al juny del 2022.

Un cop més, una prova de l’aposta del Govern per enfortir el diàleg i la col·laboració amb el món local per dotar de recursos els ajuntaments, una de les administracions que més ha patit els efectes econòmics que ha deixat la pandèmia.Perquè sense les ciutats, sense els pobles, sense les EMD, la recuperació de Catalunya serà incompleta. I el Govern de la Generalitat ho sap, i actua amb conseqüència.L’Estat ha anunciat aquesta setmana que apujarà la PIE i les inversions al món local; és també una bona notícia, però hi manca sensibilitat: els recursos extraordinaris per al transport públic –que encara avui no s’ha recuperat– i una inversió a les terres de Lleida de com a mínim els anys anteriors. I permetin-me reclamar una vegada més que la màxima sensibilitat amb el món local només hi serà quan siguin valents i deroguin l’ARSAL.

S’hi van comprometre, però sembla que les cotilles del Partit Popular traspassen massa sovint el “gobierno más progressista de la historia”, i anem molt tard. Les ciutats que planifiquem per al 2022 res tenen a veure amb aquell 2013 de Montoro. I les ciutats que hem de planificar per al 2030 necessiten el suport de totes les administracions.Des d’aquí aplaudeixo totes les aportacions extres.

Però amb això no n’hi ha prou. Cal fer un front comú des del municipalisme per entomar d’una vegada per totes un debat franc, serè i sincer sobre el finançament del món local. No pot ser que de tots els tributs que paguen els ciutadans només el 15 per cent correspongui al món local.

De cada 10 euros només 1,5 es queda als ajuntaments. Hem d’urgir l’Estat a entomar-lo, però també hem de treballar la proposta des dels municipis i des del Parlament de Catalunya.Els ajuntaments som la força vertebradora del país, i els volem sobirans, democràtics i amb recursos, vetllant perquè cada plaça, cada escola i cada ciutat sigui capaç de vertebrar solucions –des de l’àmbit local al global– per tirar endavant i cogovernar les quatre transformacions que s’estan impulsant des de la Generalitat Republicana: democràtica, social, verda i feminista.